Demanar perdó. Sembla fàcil oi? Sí home, jo quan ho haig de fer ho faig. Cap problema. Clar. I tant. A mi no em costa gens.
No???
Avui quan renyava al Jaime per pegar al Bernat… sabeu què m´ha contestat? “Pero le he dicho perdón Aruna, no pasa nada”.
Sí que passa. Però llavors vol dir que demanar perdó no serveix de res??
Suposo que si tens 3 anys costa una mica entendre que dir “perdó” no esborra el què has fet abans… però que ho cambia una mica.
Els adults ja sabem, tot i que potser ho hauríem de recordar més sovint, que sí que serveix. A vegades et pot fer sentir realment millor que et diguin:
“ Perdona, t´he jutjat massa ràpid; perdona´m, em necessitaves i no ho he sabut veure; Perdona, l´he cagat; Ho sento… he tingut un mal dia; Perdona…no t´he preguntat ni com estàs; Em sap greu, no et volia cridar; No he tingut en compte el teu punt de vista, perdona; Ho sento, se m´ha passat. Me n´he oblidat. No hi he pensat. “
Demanar perdó no és abaixar-se els pantalons, no és fer el ridícul, evidentment.
Demanar perdó vol dir aceptar que t´has equivocat, l´has cagat (com fa tothom)però que tens la valentia d´admetre-ho. Vol dir que ets conscient que has fet mal, i que a tu també et fa mal. Que t´importa.
I sempre és bò saber que a algú li importa el que sents.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
Pues yo tengo el caso contrario en casa con Noa, es tan tan orgullosa que le cuesta horrores pedir perdón, algo tan sencillo como decir una palabra ya le cuesta por que lleva impresa esa connotación de rebajarse, para ella por supuesto, y le sabe mal tener hacerlo, por otra parte tiene a quien parecerse ya que a su madre le cuesta lo mismo...
ResponderEliminar