Aquest matí m’he llevat, com sempre en les últimes setmanes, que encara era fosc... i això dóna mooooolta sensació de fred, encara que no en fagi, però avui, a més a més en feia de veritat. Quan he sortit de casa ja síntuïa el sol darrera un edifici, cap a la dreta, i si miraves cap a l’esquerra veies una lluna blanca, ENORME i preciosa. Bé, he pensat, aquests matins freds també tenen coses boniques... veus!.
He agafat el carreró que va fins la parada de metro amb ànim i ímpetu per aquest nou dia... i llavors he sentit un soroll fàcilment identificable, tipus: ggrrrrrh... jjjjjjjjjjjggggggggggr... Sabeu d’aquells de quan algú es prepara per escopir alguna cosa molt heavy?. Ostres quin fàstic, he pensat, i m’he girat per veure-li la cara de porc. L’he pillat justament escopint... un alien al terra. Gràcies xaval, bon dia a tu també. Guarro.
Llavors he palpat la bossa que duia penjada... buscant el meu dinar... JODER, m’he deixat el tupper! Fantàstic. Algú ha dit que els matins d’hivern també podien ser bonics?. Toca’t els ous. Ahir per la nit jo preparant-me el meu tupper amb amanida, un altre tupper amb les llenties... mmmmh. ¿pa qué? Pa cagarla!. I per què em vaig preparar el dinar si avui no em quedo? Doncs perquè sí que em quedo, és divendre però em toca treballar aquesta tarda. Aixxxxx aixa aix... com diria la meva àvia “un dia et deixaràs el cap”.
Doncs res. Que bon divendres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario