NO TOTS ELS NENS SÓN MONOS!!! by Aru

Aquesta nit passada he tingut un somni horrible. Jo estava treballant en una farmacia (amb la crisis ja se sap, tots acabem fent feines que no hauriem pensat mai) i entraven uns atracadors. Justament en aquell moment jo estava al magatzem, i treia el cap i veia que li estaven tirant un armari per sobre a l´altra dependenta. Super gore. Jo intentava cridar i no podia. El següent que recordo és que volia despertar-me i no podia. Seguia allà, a la farmacia. M´he pessigat, pegat bufetades… però res. No feia mal. Seguia dormint. Llavors de repent he obert els ulls i estava al meu llit, a la meva habitació. Uff! Que bé. M´he pessigat de nou per asegurar-me… ai ai ai… no em fa mal eh. Potser no ho estic fent prou fort. Encenc la llumeta de la meva tauleta de nit. No funciona. És veritat que la vaig desenxufar per carregar el mòvil! Provo d´encendre la del Rootxi… Tampoc va. Merda. Va, és igual, m´aixeco del llit. Que raro que encara sigui tan fosc. Surto al menjador. Fosc. Vaig a mirar per la finestra i hi ha una nena amb melenita asseguda a la cadira. X U N G U Í S S I M A. Collons! Quin susto. Em moro de por. MEEEEEEERDA. Segueixo somiant. Mentre ella canta no sé què em tapo les orelles i penso “Estàs somiant, no passa res. Estàs somiant. Estàs somiant” Sona el telèfon. Mai he estat tan contenta d´escoltar al meu pare. Buf.