Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

miércoles, 19 de enero de 2011

L´ÚLTIMA DEL CRACK ...by Aru

Tots els que compartiu aquest blog amb nosaltres ja coneixeu a l´Àlex; aquest nen de l´escola on treballo que és un fanàtic de la música (desde Coldplay a les de la època dels postres pares: L´ultima que li he sentit cantar és la playa estaba desierta, el mar bañaba tu piel….se la sap tota) i que sovint ens fa morir de riure.
Doncs us vull explicar l ´ultima que ha fet:
Jo havia baixat dels patis de dalt per portar a unes nenes a fer l´activitat de dansa; i quan em disposava a tornar a fer l´excursió cap a dalt als camps… veig a l´Àlex i al Victor que vénen cap a mi.
-Què feu aquí a baix??!! Hauríeu d´estar a dalt als camps! – Faig amb tò de professora enfadada.
-Vamos a la classe. No ves? –Contesta l´Àlex.
L´Àlex parla una mica com si fos guiri, potser com si fos rus. I pronuncia les erres com si totes fóssin RR. I quan et parla ho fa amb cara de póquer.
-Sí Àlex, sí que ho veig, però ara és hora d´estar al pati, com els altres nens!! Heu baixat sols???
-Nooooo- Em diu rollo Aruna tontita tengo que explicártelo todo- Vengo con Virtoc.

Jajajaja. M´aguanto el riure. No sap dir Victor. Tot i que a mi Virtoc em semblamolt més difícil.
-Doncs molt malament Àlex. Molt malament. HAuríeu d´estar a dalt I no podeu baixar sols….- I bla bla bla els hi pego tot el discurs de profe amb tò de “T´estic renyant”.

-Vaaaale Arruna. Vamos- Em contesta com si em perdonés la vida.
Li agafo la mà i fair posat d´enfadada, I em diu:
-…Arruna… pero tu estás enfadada o estas contento?
-Estic enfadada perquè tu ja saps que no pots baixar quan vulguis!
-Vale arruna. Pero yo quiero que estés contento.

Quin rollo que té el tio. Tremoleu nenes …que aquí vé el més gran dels embaucadors!!!

Li dic que vale, que no m´enfado però que no ho torni a fer.
-Espera arruna…
I ara quèeee????
M´ensenya les sabates que du posades a retaló ,com si fóssin xancles. M´assec a les escales i li poso bé. Sospiro i se m´escapa el riure sense adonar-me´n.
-Arrrruna….Estás riendo??
I em somriu com dient “Si en el fons soc super còmic i t´encanto!!”

Doncs sí. Igual que quan els peques m´abracen, o criden el meu nom, o em fan petons perquè sí,o s´alegren tantíssim de veure´m..tot i que m´han vist el dia abans.
Són aquestes petites grans coses que tenen els nens, i que les fan com si res, com si no tinguéssin importància… Però que a tu t´alegren el dia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario