EN UNES GRADES... by Laia

Ahir es va morir el Joan Triadú, era el director de la nostra escola... He vist la notícia i m'ha fet molta pena... no se... crec que hi vaig intercanviar molt poques paraules amb aquest senyor, però sempre em va semblar molt entranyable... i molt digne (em donava aquesta sensació... potser perquè jo era molt petita i ell molt gran i elegant, jejejej).

... quan he vist aquesta foto m’han vingut tants records! L’amfiteatre on jugavem a “pixi”, on cantavem BON COP DE FALÇ!, on recitavem poesies, rebíem roses, ens amagàvem, ens perseguíem, ens enfadavem, des on miravem “als de BUP” quan baixaven... fixant-nos en algun en concret ;), on ens “confessavem”, ... jolin... us prometo que estic flipant amb la de records que et pot portar una foto i que no recordava que estaven tan i tan amagats... recordo fer moltes fotos a l’amfiteatre per un concurs un St. Jordi, recordo l’olor, la gent, els profes, la motxila que era casi més gran que nosaltres i que pesava com un mort, però que ens la penjavem només d’una nansa (encara que ens deien i repetien que ens quedariem sense esquena... però quedava molt millor!), recordo baixar les escales pujada a “caballito”, pujar-les corrents, saltant!, jugar-hi a tirar-nos globus d’aigua, recordo una patada que vaig donar a un nen (amb molt mala llet;), recordo posar-me vermella en aquestes grades, i morada a “xuxes”, i negre també, cabrejada amb algú, ... recordo fins i tot algun petó molt inocent en aquest amfiteatre, algunes llàgrimes també, ... però de tot de tot em quedo amb els somriures (i amb les amigues que encara conservo).