MIRANT LES ESTRELLES...DE LA SOPA by Aru

És dilluns. Fa fred. I estic una mica encostipada. Però no és extrany; fa dos dies estava a la platja i avui vaig amb jaqueta i foulard. Estem en aquesta època en que tots anem una mica disfressats; sense saber què posar-nos i fent mescles una mica rares.
En fí, que ja s´ha acabat l´estiu. Ara sí. Ja ha arribat la tardor... que sempre sembla venir acompanyada de nostalgia, no? Ens comencem a tapar, ens quedem a casa, vénen de gust menjars calents... (jo ahir per la nit ja vaig menjar sopa d´estrelletes Mmm! ) , s´acaben les vacances i comença la feina. La rutina. Els cursos. La vida.
Ojalà que en pensar en "la nostra vida" penséssim en nosaltres viatjant en avió, en dinant a la terrassa d´uns amics, en nosaltres passejant, al teatre, veient una exposició, sopant en un restaurant, fent una barbacoa a la platja... perquè això voldria dir que la majoria
dels dies... serien de vacances.
Però la majoria dels nostres dies no els passem fent el què volem.
Quan pensem en LA NOSTRA VIDA, en com és, en si estem contents...
Pensem en la vida diària. La de currar, vaja.
Aquest finde ha sigut de 3 dies... i ha sigut perfecte. Jo amb això ja em conformaria.
Em semblaria bé; 3 dies de festa. 4 de treball. Hauria de ser sempre així.
Perquè ja fa temps que penso que la vida no pot ser això. No pot ser que sigui currar i currar i no tenir temps de veure a la gent que tenim ganes de veure; i no tenir temps de seure al sofà i llegir un llibre, ni d´anar a fer una volta... perquè sí, ni de seure a veure la posta de sol... o la sortida. (Quan fa que no veieu una sortida de sol?). Ni de sortir a mirar les estrelles.
No pot ser que no tinguem ni temps... per perdre.
Però ja sabem que tot això és, casi sempre, qüestió de diners. I ara mateix no ens sobren.(De fet ni tan sols ens arriben!) Així que seguirem treballant 5 dies (o més) a la setmana.
De moment.
Però amb l´esperança, i amb l´intenció (sobretot això!) que algun dia serà diferent.