FULLA o CHUPACHUP? by Aru

Aquesta setmana he estat de baixa, i he tingut temps d´escoltar música, de mirar revistes, de ballar amb el Roger de bon matí... de PARAR una mica, que ja va bé. Però realment prefereixo anar a currar. Serà perquè m´agrada el què faig. Serà perquè els nens em donen alegries cada dia, i motius per somriure, i coses per explicar quan torno a casa. I em fan ser més feliç.
I m´he adonat que si treballés en una altra cosa, en una botiga, en una oficina (que no són treballs pitjors eh, simplement no m´aporten tant, a mi)... al final del dia... seria una persona diferent a la que sóc.
El dilluns, que va ser l´últim dia que vaig treballar abans de posar-me malalta, l´Àlex (aquest nen del què us parlo sovint, i del que sóc fan número 1) em va fer riure, un altre cop.
Estavem al pati i els cridava per fer fila, i com sempre ell era l´últim, tirant-se pel tobogan, a la seva. "Àlex va!! que ja estem tots a la fila i t´estem esperant!!!". Vé cap a mi amb alguna cosa entre les mans. Se´m queda mirant amb aquella cara de póquer que em parteixo de riure i m´haig d´aguantar. I em diu:
-Ya pero... es que mira...
I m´ensenya una pedra i una fulla que té a la mà.
-Molt bé Àlex. Ara hem d´anar a la classe.
-Ya pero...mira... (amb cara de tonteta mira que guai això!) Es una piedra... y un chupachup.
Jajajaja.
-Ah...molt bé. m´ho dones?
-Si . (AIxò m´ho diu amb tò de vale...perquè sóc molt bò eh! que no t´ho mereixes)
-Gràcies. Ara baixem.
-Vale pero... ¿Te lo comes?
És que és boníssim.
-Ara no. M´ho guardo per després vale?
-Vale. Pero a la classe te lo comes.
Sí home. El chupachup encara... però la pedra...!!!