FELIÇ AVUI by Aru

Fan un programa, els dissabtes a la nit, a tv3, que es diu "Bricolatge emocional".
A l´anunci del pròxim episodi, que tracta sobre la felicitat, un senyor diu: "sempre esperem a ser feliços en un futur."
I això m´ha fet pensar. I hi estic dacord.
S´acostuma a pensar en la felicitat com a algo que tindrem, que volem tenir, que aconseguirem. Quan tinguem més diners, o estiguem més tranquils, o més estables, o trobem una feina millor, que ens ompli més, que ens realitzi. O quan trobem l´home /dona de la nostra vida, quan visquem al camp, quan tinguem un cotxe, o un gos, o un fill.
I tot i que hi ha gent feliç... hi ha aquesta sensació que la felicitat de debò és algo que vindrà.
Quan?
Potser és només la meva impresió, està clar. Però la tinc en general, mirant al meu voltant, no només a mi.
Tot va relacionat, les presses amb què vivim, l´estress del què parlava l´altra dia, la incertesa, la rutina. Tot això no ens deixa parar.
Aquesta és la solució: PARAR.
Parar i pensar "què puc fer per estar millor?" enlloc de pensar en la vida en general, o en el futur llunyà, o en si tindré un sou més alt, o trobaré algun dia la meva mitja taronja, sinó simplement...:
Com puc ser feliç AVUI?