PENSIERI by aina

Estic farta de que em diguin que la vida és sacrifici (quina paraula de merda) i de que per voler més, per no estar dacord amb com funciona aquesta societat, per somiar que les coses puguin ser diferents, em diguin que soc una ingènua i que visc al pais de les maravelles... Voler una casa meva, voler una feina que m'agradi i on no m'hi passi tot el dia, voler tenir temps per estar amb les persones que estimo i voler arrivar a final de mes amb algo de pasta és no tenir els peus per terra? Voler una societat on es valorin els mèrits i les ganes de cadascú i no a qui coneixes, és algo impossible? Ja sé que hi ha gent que pateix de veritat, però que quan hem queixo de algo em responguin que fer això o allò que no m'agrada és un sacrifici que HAIG de fer perquè la vida és aixi no em fa sentir gaire millor.

Els homes estem al mon per ser feliços, la felicitat és un nostre dret, i no té res a veure amb el sacrifici.

Citant una cançó preciosa de Vinodelfin:

" Y entendi, que no hay nada mas oscuro que sufrir, olvidando que eres parte de la luz, que el planeta que habitamos, tan hermoso y tan extraño, NOS HA DADO EL DERECHO A ESTAR AQUI ".

I a ser feliços i gaudir-nos aquesta vida.


(com sempre no se fer els accents amb aquest ordinador, sorry...)