UNA ROSA, UNA HISTÒRIA. by Aru.

El dijous, quan vaig sortir de classe, i aprofitant que estava a la Rambla de les flors, li vaig comprar una rosa vermella i preciosa a la meva àvia i vaig anar a agafar el metro.
Anava amb el Roger; Jo vaig seure davant d´un senyor amb cara de xafarder,que escoltava les converses dels altres, i al Rootxi li va tocar seure al costat d´un noi ...amb no gaire bona pinta, la veritat.
El noi emva mirar a mi i li va dir al Roger que se´n recordava de l´últim cop que ell li havia comprat una flor a la seva nòvia; i que ella fumava molt i que la mala vida ... i no sé què més.
El Rootxi li va dir "lo siento tio, el tabaco es muy malo" o alguna cosa així, i el noi li va seguir explicant la seva història, o almenys això em va semblar,ja que des d´on jo estava no el sentia gaire bé.
En aquest moment jo vaig intentar començar una conversa amb el Roger; una convers absurda i sense fonament, dient tonteries com "ara anem a casa l´àvia...." (Era evident, i els dos ho sabíem), però jo ho vaig fer per "salvar-lo" del rollo que aquell tio li estava clavant. Llavors el Roger em va dir "carinyu no passa res eh"...i va seguir parlant amb el noi fins que va baixar.

Clar que sí.

A vegades no pensem que podem actuar d´una altra manera.
Que vé un tio una mica estrany i ens parla:"Ui...quina por!!!!" A dissimular o a fer veure que escrivim amb el mòbil...o a mirar cap a un altre lloc. Per què? No ho sé.
Enlloc de queixar-nos del món i la societat en què vivim... intentem fer-lo una mica millor.No?

Apa...aquesta és la meva petita reflexió d´avui. I el pròxim cop que algú intenti parlar amb mi,al metro, o al bus, encara que tingui una pinta xunga, escoltaré el què vol dir-me abans de jutjar-lo.