Avui és el dia.

Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"

martes, 27 de noviembre de 2012

suena teléfono cabrón... BY LAIA


La capacitat d'algunes coses per obsessionar-nos em sorprèn. Hi ha temes que passen pel nostre cap casi de llarg, passen, fan una intervenció i ale, adéu; hi ha gent així també, a la que coneixem, amb la que tenim un tracte puntual (ja sigui per feina, oci, ...) i un cop resolt el motiu de trobada adiós muy buenas. Però, jo em pregunto, COM ÉS QUE HI HA COSES O PERSONES QUE SE'NS PODEN FICAR DINS DEL CAP D'UNA MANERA TAN HEAVY?.  Des de que et lleves fins que te'n vas a dormir, aquí al mig del cap, plantificat, el tema que t'obsessiona, ... i aquest poder... d'on ve?. 
Em sembla realment molt molt inquietant. 
Alguna vegada heu mirat la safata d'entrada fixament esperant que aparegui el mail nou, en negreta, el "mail esperat", o heu il·luminat la pantalla del mòbil i heu clicat algunes tecles... com si estiguéssiu marcant el codi secret per rebre "la trucada"?, us heu connectat mai al whatsupp, entrant en un xat concret, veient la persona "en línea" i heu intentat connectar-hi per telepatia i enviar-li un impuls perquè us digui alguna cosa?. Heu fet alguna d'aquestes coses o sóc la xalada màxima del regne? ;) 

Deixant a part que lo del whatsup és una putada perquè veus allà la rodoneta verda i pot ser qualsevol... i tu t'emociones... entres, i veus que és d'aquell pesadíssim... i no d'aquell moníssim ;) ejejejeje.
 
No sé si recordareu aquella fantàstica escena de "Nada en la nevera" on la María Esteve mira el telèfon súper concentrada i li crida "'¡TE HE DICHO QUE SUENES TELÉFONO CABRÓN!"... pués eso más o menos... (L'he buscat al youtube però no la trobo, m'ha sortit aquesta però, que també val la pena, analizando voy, analizando vengo... http://www.youtube.com/watch?v=PpwoxxxkiyA )  

Ja que parlem d'aquesta peli us adjunto un altre enllaç que acabo de veure amb el que estic plorant (literalment) de riure, jo soleta aquí al despatx (sí, treballo molt, i?). Són els primers minuts... quan estan al tren de la bruixa. Genial. (Us poso en situació: La rossa veu al noi que li agrada amb una morena i un nen i es posa... com a mínim... una mica gelosa). 
 
 
Sempre ens quedarà l'escriptura, per deixar de pensar un momentet en allò que ens obsessiona... o no?. 

1 comentario:

  1. jajajajja que bonissima aksta peli me meo de la risa omg l'hem de tornar a veure!!!!!!!!
    AINA

    ResponderEliminar