Des de que he arribat a la feina que volia escriure al
blog... però bé, per fi ho faig i he anat acumulant, durant tot el matí, coses
a dir.
M’he llevat bastant xunga perquè he dormit molt malament, us
estalviaré els detalls, que avorreixen, i quan he pujat al metro m’he fotut de
mala llet perquè m’he creuat amb un parell de reines d’incògnit d’aquestes de
la tercera edat, d’aquestes senyores grans (a les que ja hem esmentat altres
vegades) que quan pugen al metro fan veure que ets transparent i volen just l’espai
que tu ocupes i quan avancen pel vagó és com si tothom hagués d’anar deixant-lis
pas, per això dedueixo que deuen ser Reines d’algun lloc molt llunyà, que van d’incògnit.
Al vagó també hi havia un noi que
portava un polo vermell que posava no sé què de “Lucky boy”, o “Lucky player”,
no sé... amb el coll blanc... soporífer... buffff, era un polo tan pijo que
feia mal als ulls.
Por las mañanas tolerancia cero.
És dur començar el dia cagant-te en tothom, per sort quan he
sortit del metro m’he creuat un noi (amb el que per poc no dono de front i em
foto un ostión padre) que no mirava per on anava, embobat mirant la pantalla
del mòbil, però somreia... M’ha fet gràcia, he pensat que deuria està llegint
un whatsup d’alguna noia que li agrada... i m’ha fet somriure a mi també. Ens
repetim però, de vegades, som tan fàcils...
He estat a punt de tornar-me a alterar amb una teleoperadora
de Vodafone però he aconseguit canalitzar les meves energies. Que sapigueu que
jo penso que ens prenen el pèl, que no pot ser que no se’m acabéssin mai els
minuts i ara, de cop i volta, a tothom li arriben missatges de que ha arribat
al límit de la tarifa plana... Flipo, de veritat, a l’Aruna, al papa, al
Carlos, ... ARA A TOTHOM SE LI ACABEN ELS MINUTS ABANS D’ARRIBAR A FINAL DE MES
I ABANS A TOTS ENS EN SOBRAVEN????? I’m “fliping”
my friends, really “fliping”...
Aina, quan la Lurdes Maria o Angela María, o com es digués
la tia de Vodafone, m’ha demanat el DNI, que sàpigues que t’he fet cas i enlloc
de dir-li la lletra com ho faig sempre, o sigui: “M de Málaga”, li he dit “M de
Mala”. La senyora m’ha dit “¿Qué?”. “M de mala” he repetit.
I jo no sé per què vaig estudiar llatí perquè... conec uns
quants nois, que sense haver-ne fet mai... en saben un rato eh! ... curiós,
molt curiós...
No hay comentarios:
Publicar un comentario