Aquí som lliures o no som lliures? I fer vaga és un dret, no fer-ne també, oi?. Perquè també és un dret molt interessant el que tenen els meus jefes a no renovar-me ara al desembre. Ale, ja ho he dit. I que consti que, com he dit, recolzo aquesta vaga i m'hauria agradat unir-m'hi.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
miércoles, 14 de noviembre de 2012
Però la vaga no era un dret?... BY LAIA (a riesgo de ser abucheada)
M'encanta que la gent es cregui super conscienciada, super guay, super "prole" per fer vaga i després et passeges per la ciutat i només veus que restaurants plens i gent prenent "algo" a les terrasses... (AMB ELS MEUS ULLS HO HE VIST, TOT A TOPE AQUEST MIGDIA). Però, això no és fer vaga senyores i senyors, això es fer FESTA!. Punto pelota! jajajajajajajajaja. I sí, he vingut a treballar, he vingut caminant perquè jo avui entrava a les 15h i no hi havia ni serveis mínims a aquesta hora, hauria pogut agafar un taxi però tonta... tampoc, que a sobre no em costi diners. I he vingut bàsicament perquè el meu contracte s'acaba el mes que ve i això de que fer vaga és un dret... suposo que sí, però és un dret que jo avui no em puc permetre. M'hauria agradat molt poder fer vaga però no em digueu "esquirol" (encara que ho feu mig en conya) des del sofà de casa amb una birra a la mà, "que me parto"; no m'ho digueu quan sou propietaris del vostre negoci, quan se us en fot que us facin fora, quan teniu un lloc una mica més estable o segur que el meu, no m'ho digueu quan no coneixeu els meus motius.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Per desgràcia i en molts casos, la vaga ja no es un dret.. es un privilegi. Jo tampoc puc prescindre dels 100 euros que em "retallan" si faig vaga, així que vaig currar, pero al sortir de la feina vaig anar cap a la mani.
ResponderEliminarHi ha molta gent que fà demagogia barata fent vaga i predicant la injusticia que hi ha al món i desprès es quedan a casa tot el día.
Realment som un país amb poca conciència política i social, això passa a França, Anglaterra o qualsevol altre país nord-europeu i la gent paralitza el país i no paren fins que els polítics dimiteixen o es prenen mesures contra ells. Aquí es cobreixen els uns als altres i es passen la llei pel forro.
Salut!
Lo siento mucho, no puedo resistirme a opinar, tanto del post como del comentario. Se oye mucho lo de "no puedo prescindir de 100 €". ¿Y de la sanidad publica podéis prescindir?, ¿y de la educación publica podéis prescindir?, ¿y podéis pagar lo que pagáis de IVA?, ¿y podéis dormir tranquilos si deshaucian a vuestro vecino? No quiero ofender, pero si no hacéis huelga -que estáis en vuestro derecho-, al menos no critiquéis a los que sí la hemos hecho. Creo que es lo justo, ¿o no?
ResponderEliminar...bueno valents.... si tan segurs estem dels nostres drets i dels nostres ideals... potser podriem firmar amb el nostre nom...no?? I defensar-los sense por.
ResponderEliminar(amb carinyu eh... ;-)
Totalment d'acord amb l'Aru! Sempre amb molt de carinyooo :)
ResponderEliminarLAIA
1- Jo opino com a anònim per no tenir que registrarme per donar una simple opinió.. si veig que participo més a aquest blog ja em registraré, cap por a opinar donant la cara!
ResponderEliminar2- Responent a la segona persona que ha opinat, contesto.. Jo treballo a Sanitat i sé com está el tema i la veritat es que SI que em ve d'aquests 100 euros; El dia que el decidim paralitzar el país, jo seré el primer en no anar a treballar els temps que faci falta, però la força del poble s'ha de demostrar al carrer i en el moment de votar i no fent vaga i quedant-se a casa veient la tele.
3- Jo no he criticat als que fan vaga, ni molt menys, critico als que fan demagogia dient que s'ha de fer vaga i rebelar-se i després son els primers que no mouen el cul de la butaca de casa seva..
No volem baralles al blog eh! :)
ResponderEliminarA nivell informatiu, de debò, diré únicament que per donar el nom no cal registrar-se. Es pot opinar com a anònim i firmar amb el teu nom com jo faig (que apareix un número 3, del nostre registre de bloggers, però al final poso el meu nom).
I de totes formes, si algú vol quedar-se en l'anonimat és perfectament lliure de fer-ho. Faltaria més.
LAIA