Si el piso no vende por sí solo... ¡vende el parque de delante! BY LAIA

 

Alucine padre, lo último en anuncios de alquiler de pisos; entro en una oferta, miro las fotos del piso, de las 8 fotos del piso 4 eran del PISO propiamente dicho, una del portal (lo juro, sí del portal), otra de la escalera y dos del parque de delante. ¿Cómooooooo?. Pués sí, así tal cual y tan ancho se quedan. Que a ver, está súper bien que te muestren los alrededores si te han mostrado bien el piso que estan vendiendo, o sea, si ponen 15 fotos, pués vale que pongan 1 del portal y otra del parque de enfrente... pero... ¿8 fotos? ¿2 del parque?. ¿Qué será mío el parque por el módico precio de 700€ al mes?, ¿es un pack? porque si es un pack y el parque es mío espero no encontrarme cacas de perros, que yo no tengo, cuando me levante por la mañana y salga a pasear por mi jardín-parque... (que me encantan los perros eh, ... esta no es la cuestión). ¿Y el portal? a ver... si algún mes no pago la luz ¿puedo bajar al portal a vivir hasta que tenga dinero?, puedo poner un "fogonet" allí en medio para calentarme el café por la mañana?.
Perdón, sé que estoy desvariando... pero me parece que no soy la única. Poner un anuncio de un piso, con 8 fotos y mostrar en 4 de ellas el portal, la escalera y el parque de delante... ME PARECE UNA GRAN DESVARIACIÓN. Que me pongan también fotos de la casa del vecino por si algún día me siento sola... 

AQUEST NADAL...CAP NEN SENSE JOGUINA

http://www.facebook.com/nosinjuguetes

telf: 638 919 894

SI VOLEU DONAR JUGUETS...
SI EN NECESSITEU PELS VOSTRES FILLS...
CONTACTEU.

suena teléfono cabrón... BY LAIA

La capacitat d'algunes coses per obsessionar-nos em sorprèn. Hi ha temes que passen pel nostre cap casi de llarg, passen, fan una intervenció i ale, adéu; hi ha gent així també, a la que coneixem, amb la que tenim un tracte puntual (ja sigui per feina, oci, ...) i un cop resolt el motiu de trobada adiós muy buenas. Però, jo em pregunto, COM ÉS QUE HI HA COSES O PERSONES QUE SE'NS PODEN FICAR DINS DEL CAP D'UNA MANERA TAN HEAVY?.  Des de que et lleves fins que te'n vas a dormir, aquí al mig del cap, plantificat, el tema que t'obsessiona, ... i aquest poder... d'on ve?. 

Em sembla realment molt molt inquietant. 

Alguna vegada heu mirat la safata d'entrada fixament esperant que aparegui el mail nou, en negreta, el "mail esperat", o heu il·luminat la pantalla del mòbil i heu clicat algunes tecles... com si estiguéssiu marcant el codi secret per rebre "la trucada"?, us heu connectat mai al whatsupp, entrant en un xat concret, veient la persona "en línea" i heu intentat connectar-hi per telepatia i enviar-li un impuls perquè us digui alguna cosa?. Heu fet alguna d'aquestes coses o sóc la xalada màxima del regne? ;) 

Deixant a part que lo del whatsup és una putada perquè veus allà la rodoneta verda i pot ser qualsevol... i tu t'emociones... entres, i veus que és d'aquell pesadíssim... i no d'aquell moníssim ;) ejejejeje.

 

No sé si recordareu aquella fantàstica escena de "Nada en la nevera" on la María Esteve mira el telèfon súper concentrada i li crida "'¡TE HE DICHO QUE SUENES TELÉFONO CABRÓN!"... pués eso más o menos... (L'he buscat al youtube però no la trobo, m'ha sortit aquesta però, que també val la pena, analizando voy, analizando vengo... http://www.youtube.com/watch?v=PpwoxxxkiyA )  

Ja que parlem d'aquesta peli us adjunto un altre enllaç que acabo de veure amb el que estic plorant (literalment) de riure, jo soleta aquí al despatx (sí, treballo molt, i?). Són els primers minuts... quan estan al tren de la bruixa. Genial. (Us poso en situació: La rossa veu al noi que li agrada amb una morena i un nen i es posa... com a mínim... una mica gelosa). 

http://www.youtube.com/watch?v=iCC8_hqFYxI 

 

 

Sempre ens quedarà l'escriptura, per deixar de pensar un momentet en allò que ens obsessiona... o no?. 

"M de Mala" he dicho. BY LAIA

Des de que he arribat a la feina que volia escriure al blog... però bé, per fi ho faig i he anat acumulant, durant tot el matí, coses a dir.

M’he llevat bastant xunga perquè he dormit molt malament, us estalviaré els detalls, que avorreixen, i quan he pujat al metro m’he fotut de mala llet perquè m’he creuat amb un parell de reines d’incògnit d’aquestes de la tercera edat, d’aquestes senyores grans (a les que ja hem esmentat altres vegades) que quan pugen al metro fan veure que ets transparent i volen just l’espai que tu ocupes i quan avancen pel vagó és com si tothom hagués d’anar deixant-lis pas, per això dedueixo que deuen ser Reines d’algun lloc molt llunyà, que van d’incògnit.  Al vagó també hi havia un noi que portava un polo vermell que posava no sé què de “Lucky boy”, o “Lucky player”, no sé... amb el coll blanc... soporífer... buffff, era un polo tan pijo que feia mal als ulls.

Por las mañanas tolerancia cero.

És dur començar el dia cagant-te en tothom, per sort quan he sortit del metro m’he creuat un noi (amb el que per poc no dono de front i em foto un ostión padre) que no mirava per on anava, embobat mirant la pantalla del mòbil, però somreia... M’ha fet gràcia, he pensat que deuria està llegint un whatsup d’alguna noia que li agrada... i m’ha fet somriure a mi també. Ens repetim però, de vegades, som tan fàcils...

He estat a punt de tornar-me a alterar amb una teleoperadora de Vodafone però he aconseguit canalitzar les meves energies. Que sapigueu que jo penso que ens prenen el pèl, que no pot ser que no se’m acabéssin mai els minuts i ara, de cop i volta, a tothom li arriben missatges de que ha arribat al límit de la tarifa plana... Flipo, de veritat, a l’Aruna, al papa, al Carlos, ... ARA A TOTHOM SE LI ACABEN ELS MINUTS ABANS D’ARRIBAR A FINAL DE MES I ABANS A TOTS ENS EN SOBRAVEN?????  I’m “fliping” my friends, really “fliping”...

Aina, quan la Lurdes Maria o Angela María, o com es digués la tia de Vodafone, m’ha demanat el DNI, que sàpigues que t’he fet cas i enlloc de dir-li la lletra com ho faig sempre, o sigui: “M de Málaga”, li he dit “M de Mala”. La senyora m’ha dit “¿Qué?”. “M de mala” he repetit.

I jo no sé per què vaig estudiar llatí perquè... conec uns quants nois, que sense haver-ne fet mai... en saben un rato eh! ... curiós, molt curiós...

EL MUNDO DE LAS EXTENSIONES ...by Aru

Primer de tot, i tenint en compte les últimes polèmiques  ;-) vull dir que estem molt contentes que ens llegiu...els que ens llegiu. Que és agradable saber que algú t´escolta. I que el dret a opinar el que es cregui, encara que sigui diferent a tota la resta...és algo que encara tenim TOTS.
Sempre amb respecte, està clar.
Tornant al tema d´avui... Jo visc al metro. No literalment... Però hi ha dies que potser hi estic més estona que a casa...sense comptar les hores que estic dormint, que llavors si que guanya Casa al Metro.
Hi passen moltes coses al metro, s´hi veuen casos curiosos, tristos, patètics, divertits, sorprenents...

Un noi amb aspecte  àrab parla alt, demanant, ploriquejant. És exagerat. Es nota que fa comèdia. "por favoooor señorayseñoreeee unayudaaaa un pañales....porfavoooor la familia....". Jo em penso que ven panyals, i el miro sorpresa...són pañuelos, no pañales. Ah, vale. Llavors el tiu s´agenolla i comença a fer com si resés de cara a la meca. La gent mira cap a un altre cantó. No és agradable que algú supliqui davant teu de genolls. Suposo que menys agradable deu ser fer-ho. S´aixeca. Un home li dóna una moneda. Ell amb veu enèrgica i contenta diu "Grasias señor!".



Una noia amb pinta de xoni parla pel mòvil. Porta pantalons de xandall rosa. bambes. jersei i bufanda. EL cabell negra llaaaaarg, amb serrell, i els morros pintadíssims. Bé, tota ella pintada com una porta. Parla super animada i contenta "Ya tia...y claro yo le dije que no porque claro...¿sabes no?Perdona espera un momento." Aquí canvia el to a estoy super aburrida " Dime mamá...? bueno un momento eh...estoy de camino. Pues nada he ido a la pelu y ya está. Por un ratito que me cojo para mí. Vengaaaaa vaaaleee, " Canvi de tò un altre cop. "Tia! nada, mi madre por la otra línea. Es que llevo 5 horas en la pelu y claro estaba preocupada. Claro, me han cortado, me han secado alisado y luego rizado. (QUÈ????) Nada allí...hablando...de las estensiones de la Nuri...de las extensioneess.. de las extensiones que me hecho, q me han costado 400 euros(QUIÉN DIJO CRISIS??) eh, ...y nada de eso..de las extensiones...que claro hay de muchos tipos..."



Una mare jove gitana, amb la nena (ja grandeta) eh, al cotxet. L´acompanya l´àvia. la nena crida i patalea (Bea, Bea anda y gatea y patalea ;-) )
"Fueraaaaaa del carrooooo, quiero salir fuera del carrooooo" La mare i l´àvia somriuen i passen . "Fueraaaaaaaa !!!!!!! Quiero ir fueraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!" La nena està davant meu. És insoportable. La mare molt tranquila li diu que ara baixaran, que s´esperi, que no la treurà. "Fueraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ".
És realment de bufetada. I penso. Treu-la tia, treu-la . Però clar...després penso...No. No pots fer el que els hi dona la gana als nens. Els has d´educar. Així que suposo que la noia feia el que havia de fer, sim,plement que en aquell moment tots estavem col.laborant en la bona acció d´educar a la nena dels pebrots. Després també vaig pensar que si la nena ja estigués ben educadeta...no ho hagués fet. I no ho haguéssim hagut de pagar tots.
No?

S´accepten opinions. Que s´obri la polèmica del blog!!!! Jejejeje.

Però la vaga no era un dret?... BY LAIA (a riesgo de ser abucheada)

M'encanta que la gent es cregui super conscienciada, super guay, super "prole" per fer vaga i després et passeges per la ciutat i només veus que restaurants plens i gent prenent "algo" a les terrasses... (AMB ELS MEUS ULLS HO HE VIST, TOT A TOPE AQUEST MIGDIA). Però, això no és fer vaga senyores i senyors, això es fer FESTA!. Punto pelota! jajajajajajajajaja. I sí, he vingut a treballar, he vingut caminant perquè jo avui entrava a les 15h i no hi havia ni serveis mínims a aquesta hora, hauria pogut agafar un taxi però tonta... tampoc, que a sobre no em costi diners. I he vingut bàsicament perquè el meu contracte s'acaba el mes que ve i això de que fer vaga és un dret... suposo que sí, però és un dret que jo avui no em puc permetre. M'hauria agradat molt poder fer vaga però no em digueu "esquirol" (encara que ho feu mig en conya) des del sofà de casa amb una birra a la mà, "que me parto"; no m'ho digueu quan sou propietaris del vostre negoci, quan se us en fot que us facin fora, quan teniu un lloc una mica més estable o segur que el meu, no m'ho digueu quan no coneixeu els meus motius. 

Aquí som lliures o no som lliures? I fer vaga és un dret, no fer-ne també, oi?. Perquè també és un dret molt interessant el que tenen els meus jefes a no renovar-me ara al desembre. Ale, ja ho he dit. I que consti que, com he dit, recolzo aquesta vaga i m'hauria agradat unir-m'hi. 

FELICITATS by Aina

Avui és l'aniversari dels meus dos àngels de la guarda, i aquesta ocasió es mereixia sens dubte unes paraules al "nostre" blog.
32 meravellosos anys, viscuts intensament, de manera honesta i valenta, amb poc cap i molt cor, (però,es pot fer d'una altra manera?) i mantenint una bellesa natural i un físic envejable, salta a la vista!
Les meves germanes son la meva vida, en el sentit literal de la paraula perquè jo sóc qui sóc i elles son qui son, per petites peces que hem anat col.locant les altres dues. Com diu un poema de Cernuda:
El ya no puede ser distinto de ti, ni tú tampoco ser distinto de él: unidos vaís,
formando un solo ser de dos impulsos, como al pájaro solo hacen dos alas.
Sempre hi han sigut i sempre hi seran. Una certesa. I ja me'n queden menys de certeses...
Però la Laia i l'Aruna (laiarunaaaaaaaaa!!!) són això per mi, un amor incondicional, totalment
recíproc, que mai falla.
Com us vaig dir aquella vegada (Déu meu que grandes!): sou les millors. I punto. 

MOLTISSIMES FELICITATS PRINCESES!!!
¿Te he dicho alguna vez que te quiero?


http://youtu.be/Sv6dMFF_yts

NO DEIXIS PER DEMÀ....QUE POTSER NO N´HI HA! ...by Aru

Un dia...ja no sé quan fa, perquè a vegades els anys passen molt lents, i de vegades passen molt ràpid, i ni te´n enteres... Total: un dia, fa temps, asseguda a la furgo d´un amic que feia molt temps que no veia...em va dir : I si demà s´acaba el món??
Vaig somriure. El què pot arribar a fer un tio que vol lligar amb tu eh?? Jeje.
I si demà s´acabés el món? I si sapiguéssis que demà s´acaba el món? Què faries? Viuries el teu dia , d´avui, igual, tranquilament??
Què faries?
Què voldries dir? A qui?
Jo crec que la majoria fariem ALGO. Vull dir... canviaríem totalment el curs del nostre dia d´avui per fer....tot allò que no ens atrevim a fer. O per dir tot allò que no hem dit.
Però... per què no ho hem dit?
La meva pregunta és:
Si hi ha coses tan importants, que hauríem de dir-les, si fos el nostre últim dia a la terra....
Per què no les hem dit?
Coses que hauríem de dir , tot i saber que no canviaran res. Tot i saber que no canviaríen la vida de l´altre persona... ja que per ella  també seria l´últim dia....
Si hi ha coses que volem dir...TANT....
potser hauríem de dir-les, de totes formes, encara que no sigui el nostre últim dia.
Amb més motiu i tot!!

Si demà s´acabés el món...
Què faries avui?