El meu pare m’ha dit, amb previ avís de que era una bona
notícia, que hem llogat el pis de la iaia. El vam posar per llogar perquè ara,
amb la iaia a la residència, ja no hi viu ningú i sobretot perquè les peles ens
aniran molt bé per ajudar a pagar la residència (que són caríssimes, no us ho
podeu ni imaginar). I ja l’hem llogat. Que bé, ja està llogat! Que ràpid, no?. Com
de fet no m’estranya, aquell pis tan bonic, tan net, en el millor carrer de Badalona,
a 5 minuts del mar, ... enmig de l’olor
a sofregit de la iaia, de la seva veu cantant “Rosor”, del seu somriure quan et
veu i et diu que ets la seva perla i la més guapa del món... ai no, que tot
això no ho lloguem.
És una bona notícia, no sé perquè em fa tanta pena.
És una bona notícia, estaré contenta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario