TOT EL QUE TINC! by Aru

Ahir vaig anar al pis de la iaia, a buscar un parell de coses. Ja no hi havia res. Estava buit. Ni la taula de la cuina, ni els llits del cuartet del fons, ni la taula rodona...ni el balancí.
Ni el sofà. El sofà aquell on hem fet tantes siestes, on ens hem barallat per la cantonada, on la iaia feia sopes de lletres  i s´adormia mirant la peli de la tarda mentre t´agafava la mà, aquell sofà on hem menjat el raim per fí d´any, tants cops, i ens hem desitjat que aquell any sigui millor; el sofà on menjàvem truita a la francesa i cigrons fregidets, on miravem Sensacion de Vivir, i Melrose place... tot seguit!!! quina paciència papi i iaia, .. amb un bol de palomites a les mans. Mmm... sembla que encara sento aquella olor. A ningú li queden les palomites com a la iaia. Aquell sofà on la iaia va caure un dia....fent el tonto,oi? jeje.
Ja no hi havia res, i en canvi a mi em semblava que hi havíen tantes coses allà dins.
Perquè totes les coses que hem viscut estan a dins nostre, no només al nostre record, sino al nostre dia a dia. I fan que siguem les persones que som.
I somric, i veig al papi portant-nos el préssec tallat a trossets dins d´un got, amb sucre per sobre, i un bol de patates Coromines a sobre la taula, i al Ginés fent-li un massatget a la iaia, i a l ´Aina dormint, perquè ha triumfat i ha pillat la cantonada, i al Roger dormint al terra...perquè ja no hi cabiem! I a la Laia intentant aprendre a cosir amb aquelles agulles... i .  jo a la cuina...vigilant els moniatos.
I somric...
I avui aniré a buscar a la iaia, i menjarem el què sigui, on sigui, i estarem bé perquè estrem juntes.
I ja està.
I ja és molt.

I un altre cop la vida m´ensenya que has de mirar el què tens, Aruna, i no allò que NO tens.