Ejem ejem, m’he d’aclarir la veu per explicar-vos el que m’ha
passat avui. Avui, com si estigués acabant el dia i són poc més de les 8 del
matí, però bé, començo. M’he despertat que no entrava ni mica de llum per l’escletxa
que hi ha entre les cortines i la finestra, he deduït que era molt d’hora,
massa, i que encara podia dormir força estona més. La calor era insuportable i
no he parat de donar voltes... fins que estava a punt de caure dormida quan un
cos de dona m’ha lligat al llit i no em deixava moure, jo he intentat
treure-me-la del damunt però era impossible, he picat a la paret – que dóna a l’habitació
de l’Aru- però no he obtingut resposta. No em podia aixecar, intentava moure’m
però els dits d’aquella guarra m’agafaven i no em deixaven moure. Horrible.
Quan per fi he aconseguit aixecar-me he corregut (literalment) cap a l’habitació
de l’Aru i l’he buscat pel llit, palpant, fins que he trobat la seva cara;
pobre tia, deu ni do. Què passa cari?. Super esverada li he dit que no em
deixaven aixecar del llit i que he picat a la paret però que ella no em sentia.
- cari, no has picat, ho has somiat.
-
que no, que et juro que hi havia algú damunt meu
que no em deixava aixecar-me.
-
cari m’ha passat mil cops, tranquil·litza`t.
-
ok ok, perdona, dorm.
Però jo m’he quedat allà estirada al seu costat amb els ulls
com taronges vigilant que no tornés la guarra aquella.
L’Aru m’ha notat i ha rigut.
-
Què? No dormirem més no? Però quina hora és que
no tinc son?
-
És que et juro que hi havia algú Aru – jo estava
histèrica.- Perquè m’ho feu això? Perquè no em deixeu dormir tranquil·la?!
-
Cari... amb qui parles? Que no veus que ho estàs
alimentant?. Amb qui parles xalada?! Jajajajajaja.
-
Ajjajajajajajajaja. Però hi havia algú, de
veritat, damunt meu...
-
Que no Laia, que estaves somiant...
Així ha sigut com l’Aruna i la Laia que tenien el
despertador a les 7 i mitja, i que ahir els hi semblava super d’hora, s’han llevat
que faltaven encara uns quants minuts per les 7, aquest dijous de finals de
juny. Punto final.
P.D. A riesgo de parecer chaladísima, ... Segueixo dient, que hi havia algú. Potser
encara no m’he despertat del tot; potser la calor ens provoca al·lucinacions...
Alguna altra explicació?.
http://www.youtube.com/watch?v=ryZlsg1amHU
A mi tb em va passar, és un estat del somni en el qual t'ho creus que ets desperta però no ho estàs, és llavors quan el teu cervell fa el que li dona la gana... Jo estava paralitzada, no podia ni moure un dit, ni parlar, ni cridar, em pensava que m'havia mort o algú raro, va ser molt heavy i ho vaig passar molt malament, així que t'entenc perfectament
ResponderEliminar...jo no he sentit que piqués a la pared...però bueno...què voleu. EL cervell és molt perillós, i pot ser el nostre pitjor enemik, en moltes situacions.
ResponderEliminarTornant al tema dels somnis...jo la setmana passada em vaig despertar dreta a la porta del cuarto...que volia marxar nosé a on.
volia lligar-te al llit mentre es posava a sobre teu.....mmmmmmmmmmmmmm casa vostre dona per un serial bo de veritat!!!!!!!!!Fora el Nord noseque...un hi ha qui es treu les arrugues ja!!!!!!!!!!!!!!!I sobretot vosaltres tres de protas!!!!!!Vaja cracks!!!!!!!!!
ResponderEliminar