Un matí que es converteixi en tarda, que acabi sent un vespre... BY LAIA

Avui comença l’estiu. Oficialment d’aquí menys de dues hores... Nosaltres encara no estem de vacances, o la majoria no, vaja, però ell comença igual, ell a la seva. Arriba amb la calor, amb el sol aquest pendó que no se’n va a dormir ni que el matin, amb les ganes de sortir, de passar tardes a la sorra de la platja, de fer terrassetes amb els amics. L’estiu arriba i tant li fot que nosaltres hàgim de treballar, que no puguem passar-nos el dia de “picos pardos”, que no puguem passar les hores de xafugó en remull, tan li fa si no estem de vacances... ell arriba i ens incita i això, jo què voleu que us digui... és molt dur senyores i senyors. Molt molt dur i quasi diria inhumà. Ara queden aquelles setmanes de fer creuetes taxant els dies que falten per ser lliures, per poder gaudir de les meravelloses i anhelades vacances, per poder fer el que vulguem, o com a mínim, rectifico, per no haver de fer allò que no ens ve de gust.


Per mi el millor de les vacances és poder passar un matí a la platja amb els meus amics, que es converteixi en tarda de cartes o de xiringuito, que acabi sent un vespre compartit, un cine, una sardinada improvitzada, un monopoly, uns mojitos, un “digues-li com vulguis”, que acabi sent un dia que no tenia hora de començar ni de marxar... el relax del “fem el que volgueu, com volgueu... anem on us vingui de gust, jo no tinc pressa, avui no he fet més plans, demà també és nostre...” J