I tot serà fàcil... By Laia

Escoltava la cançó del Serrat d’ “el meu carrer” i m’ha donat tan bon rotllo... Que diu que el seu carrer no val dos rals,  són cent portals trencats a trossos... Que estic d’acord, hi ha coses que són molt maques i que no valen un duro i que no costes res ni s’ha de pagar entrada. 

I l’altre dia tornant a “casa”, vull dir casa la meva mare, on ha sigut “casa meva” tants anys, doncs passejava tranquil·lament per sota els arbres, perquè aquell carrer sempre ha tingut molts arbres i fan com un passadís i quan hi dóna el sol mai hi dóna de ple perquè la llum es filtra entre les fulles i queda un color tan bonic!. I està bé perquè tot t’és familiar i res se’t fa estrany, ni tan sols excitant o inquietant, tot és tranquil perquè ja saps què veuràs a cada pas que avancis i a qui et pots trobar. Que després de passar per davant del forn em trobaré la tintoreria i després la senyora del Saló de te, asseguda a la seva pròpia terrassa, perquè mai té gaire feina aquella dona, i el porter del parquing em saludarà des de la seva “cabina” mentre mira la tele aquella que deu tenir 200 anys. I quan entri a la porteria de “casa” coincidiré amb algú que em mirarà amb cara estranya... però de “em sones”... i potser em preguntarà on visc ara, i em dirà que feia tant temps que no em veia... i potser fins i tot serà tan catxondo que em dirà que m’he fet molt gran i molt maca (com si tingués 15 anys) i jo li diré que sí que sí... que ja veus si ens hem fet grans. I pujaré a l’ascensor aquell minúscul, potser amb el senyor vidu del 6è, que mono que és aquell senyor, que sempre et diu coses maques, com que mentre esperava l’ascensor pensava... a veure si tindré sort i em trobaré a una d’aquelles nenes del pis de sota i mira! Ves per on que afortunat!. I baixaré quan arribem al 5è i picaré al timbre i sentiré la mami que s’acosta a obrir, el Battiato o el Di Gregori o el Pavarotti de fons... molt probablement,  i m’arribarà una olor de la cuina, molt bona, segur... i diré “Mmmmmh què hi ha per dinar? “.

I la mami somriurà.
I estarà bé ser a casa.