No hem canviat tant... BY LAIA

Avui llegint un article he fet un viatge al passat d’aquells que fas quan et recorden alguna cosa relacionada amb la teva infància... amb quan eres petit i et passaves el dia jugant i tot era fàcil i divertit. Em fa gràcia pensar en les coses que jo pensava que seria... Us puc assegurar que jo m’imaginava amb 31 anys i, per descomptat, casada, amb un marit guapo i alt. Jo també m’imaginava molt alta... mira, la vida, que té aquestes coses ;) Jo m’imaginava que tindria un cotxe i una casa molt gran. Pensava que era més fàcil aconseguir tot això. No ho recordo amb tristesa, només que em fa gràcia... que pensàvem que seriem més seriosos tots plegats a aquesta edat i al cap i a la fi no hem canviat tant. Ens segueix agradant jugar a l’aire lliure i fer cabanes, llençar-nos boles de neu, fer picnics, disfressar-nos (a casi tots), dormir a casa els amics ;) i fer festes “pijama” i ens segueix agradant passar-ho bé i els dies de sol i menjar coses bones i també les “camas elásticas” encara que no hi saltem sovint.

A mi em segueix agradant jugar al pin y pon, encara que no hi jugui mai, però hi tornaré a jugar algun dia.

A qui no li segueix agradant fer una guerra de coixins, les pessigolles i que et donin permís per fer alguna cosa que tens moltíssimes ganes de fer i cridar... : “IUPIIIIIIIIII!!!!!” ?!.

Ens agraden les mateixes coses només que les fem menys sovint (i també ens en agraden algunes més que abans ens feien molt de fàstic... com beure vi, no sigueu malpensats ;)

En alguna peli deien que els adults som nens amb diners. Avui en dia ni això! jajajaj, som nens que no podem ficar-nos dins dels bassals a fer el burro, o saltar als llits elàstics de les festes majors, sense que ens mirin com si estiguéssim sonats.