Un dia, quan érem petites, tindríem 7 o 8 anys, potser més, no ho sé, recordo que estavem a Badalona, a casa la iaia, i ella treia la pols. Era jove. Tindria uns 60 anys. I era feliç. Tenia 3 nétes precioses i moltes coses per viure encara. I treia la pols, i cantava: Rosó...Rosó...llum de la meva vida..Rosó, Rosó...no em desfacis ma il.lusió....
Corria per casa una grabadora del papa, d´aquelles que portaven un mini-cassette, i l avam grabar, a la iaia, cantant. Després ho escoltàvem juntes i rèiem.
El divendres la Laia i jo vam anar a buscar a la iaia a la clínica de rehabilitació, i la vam portar a dinar.
Mentre sèiem al solet, fent el vermutet, ella deia: "Estic al Ritz...". I somrient, cantava, mentre movia el cap: "Rosó...Rosó... llum de la meva vida, Rosó, Rosó, no em desfacis ma il.lusió...".
Vam entrar a dins a dinar perquè la iaia tenia fred:
-...que bò!... deia
-Home...no és una llagosta,oi iaia?
-Per mi ho és.
És curiós que algú que està ingressat desde fa dos mesos, que d´un dia per l´altre no pot moure la mà esquerra... ni caminar... t´hagi d´ensenyar que s´han d´aprofitar els bons moments.
Algú que fa 3 mesos vivia sola i s´ho feia pràcticament tot ella... i encara té ganes i força i voluntat de tirar endavant.
Ah...el restaurant on la vam portar és una cafeteria que hi ha al centre comercial de davant de l´hospital. I la llagosta que es menjava era un plat combinat amb ous ferrats i patates fregides...que els he somiat....!!
Espero que sopeu tots llagosta avui... i que la disfruteu.
Amb la llum del teu mirar,
has omplert la meva vida.
Si em volguessis estimar,
ma il·lusió fora complida.
I viuria tan content,
que en mon rostre s'hi veuria
la llum de l'agraïment
i a tothora et cantaria
una cançó pels teus ulls
que jo mateix et faria;
una cançó pels teus ulls
perquè enmig de tants esculls
fossin ells la meva guia.
Rosó, Rosó llum de la meva vida,
Rosó, Rosó, no desfacis ma il·lusió.
Presoner en tots moments
de la teva veu tan clara,
que allunya els mals pensaments
i la bondat sols empara.
Perquè és fresca i és suau
i és un doll de poesia
i s'assembla a n'el cel blau
que al cor ens dóna alegria.
Doncs ja que em tens presoner
un dia i un altre dia,
i jo m'hi trobo tant bé,
Roser la meva Roser,
vulgues fer-me companyia.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
Doncs sí, tota la raó cari.
ResponderEliminarQue hauriem d'estar contents només perquè hi ha "Rosors", amb el nom que sigui, que ens estimen.
"Si em volguessis estimar,ma il·lusió fora complida.
I viuria tan content,que en mon rostre s'hi veuria
la llum de l'agraïment i a tothora et cantaria"
Laia