A atrevir-se, que total... By Laia

Ahir vaig tenir un dia bastant heavy; tornada a la feina, no estava massa animada, les meves ulleres eren molt potents (les de cansanci, no les que et pots treure i posar quan vulguis), i a més a més tenia molt mal de cap... fins que no vaig arribar a casa i em vaig poder donar una dutxa d’aigua calenta no se’m va passar una mica tot plegat. A les 6 del matí he obert un ull i m’ha semblat que estava molt descansada i he pensat “podries anar al gimnàs abans de treballar que t’aniria de conya”, però mentrestant ho pensava es veu que m’he tornat a adormir. Ara ric, aquí jo sola, de les meves intencions... Al gimnàs a les 6, ajajjajajajaja.

Ara estic a la feina, avui he portat les ulleres (les de llegir) i les claus, que ahir em vaig oblidar a casa, però m’he deixat el dinar, no fos cas que un dia ho portés tot. Així que si algú vol venir i convidar-me a dinar estaré encantada. També he portat les altres ulleres, les porto enganxades a sota dels ulls i són una mica més marcades encara que ahir, faig una competició (en la que participo jo sola) a veure quin dia faig més ulleres. Avui em supero. Però no em preocupa massa fer ulleres, l’única cosa bona de tenir preocupacions greus és que la resta de coses, més banals, per les que sovint ens preocupem més del que toca, ara ens semblen insignificants, i no passa res si surten malament o si no surten com esperàvem... I ja no parlo de les ulleres sinó de coses que normalment ens preocupen de veritat, com la feina, els amors... Aprens a relativitzar suposo, i a llençar-te a la piscina, a atrevir-te, que total... tampoc hi pots perdre tant, no tant d’important, vaja. I que com deia la senyora Maria "los años valen mucho cuando eres joven".

També he de dir però que avui tinc els bioritmes una mica més alts que ahir, que si no surt el sol cada dia... sí que surt cada dos, oi? ;)