Ahir vaig tenir un dia bastant heavy; tornada a la feina, no
estava massa animada, les meves ulleres eren molt potents (les de cansanci, no
les que et pots treure i posar quan vulguis), i a més a més tenia molt mal de
cap... fins que no vaig arribar a casa i em vaig poder donar una dutxa d’aigua
calenta no se’m va passar una mica tot plegat. A les 6 del matí he obert un ull
i m’ha semblat que estava molt descansada i he pensat “podries anar al gimnàs
abans de treballar que t’aniria de conya”, però mentrestant ho pensava es veu
que m’he tornat a adormir. Ara ric, aquí jo sola, de les meves intencions... Al
gimnàs a les 6, ajajjajajajaja.
Ara estic a la feina, avui he portat les ulleres (les de llegir)
i les claus, que ahir em vaig oblidar a casa, però m’he deixat el dinar, no fos
cas que un dia ho portés tot. Així que si algú vol venir i convidar-me a dinar
estaré encantada. També he portat les altres ulleres, les porto enganxades a
sota dels ulls i són una mica més marcades encara que ahir, faig una competició
(en la que participo jo sola) a veure quin dia faig més ulleres. Avui em
supero. Però no em preocupa massa fer ulleres, l’única cosa bona de tenir
preocupacions greus és que la resta de coses, més banals, per les que sovint
ens preocupem més del que toca, ara ens semblen insignificants, i no passa res
si surten malament o si no surten com esperàvem... I ja no parlo de les ulleres
sinó de coses que normalment ens preocupen de veritat, com la feina, els amors...
Aprens a relativitzar suposo, i a llençar-te a la piscina, a atrevir-te, que
total... tampoc hi pots perdre tant, no tant d’important, vaja. I que com deia la senyora Maria "los años valen mucho cuando eres joven".
També he de dir però que avui tinc els bioritmes una mica més
alts que ahir, que si no surt el sol cada dia... sí que surt cada dos, oi? ;)
jajjaa cari me parto amb lo del gimnàs si hi arrives a anar a les 6 del matí et faig un monument! Por lo demás...si vols podem competir entre nosaltres amb les ulleres que portem aquests dies..jo ahir estava esgotada i no he aconseguit dormir gaire...pero bueno, alegria per lo bé que estem en realitat,com tu dius tot el que ens preocupava ara semblen chorrades i com diu el sabio entre sabios "las lágrimas para llorar cuando valga la pena..."
ResponderEliminariloveu guapa
AINA