6000 del tirón! ... by Laia

Ahir vaig acompanyar la meva iaia al caixer. Prefereix anar-hi amb nosaltres ja que té por que no la robin, li estirin el bolso, això que passa tan sovint ara, “com que som grans... s’aprofiten...”. Pobreta té raó. Quan vam arribar li vaig preguntar el número, i la quantitat que volia treure (jo feia l’operació), ... em va mirar com dubtant i em va dir (molt baixet):

- 6.000? Ho dic bé? - Jo somreia... i ella veia que no ho deia bé... sempre es fot un liu pobre dona amb això dels euros... normal!.

- Sí, si vols que tregui un milió de pessetes... – es va posar la mà a la boca, com qui diu un disbarat molt gran i vam riure les dues... que mona la meva iaia J

Vaig pensar que quina putada que et canviïn la moneda quan tens més de 70 anys, no?. Com si no fos ja prou difícil tot a segons quina edat. També vaig pensar que guay de que la poguem acompanyar i ajudar-la, i evitar que tregui 6.000€ així “del tirón”... si és que els tenia ;)

ESTE MUNDO NO LO ENTIENDO ...by Aru

Estava aquí estirada al sofà, intentant menjar-me un bombó (sembla fàcil... però no ho és eh quan portes peces quadradetes enganxades a les dents i un ferro que te les ajunta i te les apreta i tens els llavis inflats i amb llaguetes!!!)... i m´he enrecordat d´una notícia que vaig llegir l´altre dia a l´adn... que ens fa pensar, almenys a mi, EN QUIN MÓN VIVIM que codemnem a la víctima i no a l´agresor?? Com es mira? Com s´entén? Opineu vosaltres mateixos:

CONDENADA A 12 AÑOS DE PRISIÓN POR SER VIOLADA
La justicia afgana le ofrece únicamente dos salidas: pasar 12 años en prisión o casarse con su violador. Gulnaz tenía 19 años cuando fue agredida sexualmente por el marido de su prima. Dos años después, un tribunal la ha condenado a 12 años de cárcel por adulterio -tal y como establecen las leyes afganas por mantener relaciones sexuales con un hombre casado. La joven deberá casarse con el agresor si quiere ser "perdonada". En una entrevista concedida a la cadena CNN desde la cárcel, Gulnaz asegura en un vídeo que aceptará casarse con su agresor para que su hija de dos años, producto de la violación, pueda "seguir teniendo una madre". El violador ha negado su responsabilidad en el supuesto abuso sexual. Según un reportaje de Robert Fisk, corresponsal del diario The Independent en Oriente Próximo, al menos 20.000 mujeres son asesinadas cada año en el mundo en nombre del honor

En fí... nosaltres seguim amb les nostres vides.I jo ja m´he acabat el bombó. ...

FELICITATS NEN MAR ... by Aru

Fa dies que vull escriure al blog i no trobo temps.
Volia explicar que vaig currar a una mesa electoral... i que m´ho vaig passar molt bé. Jeje. Imagineu-vos, quan portaven més de 12 hores allà, amb aquell cansanci que tot et fa gràcia, i sense poder comptar els vots pq ens va agafar un atac de riure(plorant i tot eh!) amb la senyora del costat.
També us volia explicar una conversa entre una nena tonteta del metro, i la seva amiga, que li deia, entre altres coses, que havia quedat amb un tio i no sabia de què parlar amb ell. L´amiga sàbia li aconsellava: "EL chico es el que lleva la conversación, la chica sólo tiene que responder SÍ o No."
Acostuma a ser al contrari. Però bueno.
Total... que avui sí que tinc un motiu important i per això he trobat el moment.
Es té temps...quan es vol.
Avui és el cumple d´un nen molt guapo. Molt bò. D´un nen d´ulls transparents com el mar.
I només volia desitjar-te moltes felicitats. Tota la felicitat del món. Tota la que et mereixes.
Perquè quan tu rius... ens fas somriure a tots.
Perquè et portes bé amb la gent, perquè els teus amics, la teva família, la teva gent sap que pot comptar amb tu.
Perquè tens un cor gran gran gran ple d´amor i de calma i de generositat.
Perquè ets bona persona i omples la vida de coses bones per tu i pels altres.
Perquè tens 31 anys... i moltes coses, ja, per explicar als teus fills i als teus néts algun dia. Quan tinguis pinta de papa Noël. Jeje.
Tenim sort de tenir-te a la nostra vida.
Jo he tingut molta sort de compartir alguns d´aquest 31 anys teus;
I per això espero que passis un dia brutal, rodejat de solet, família... i fum de barbacoa.
I que et regalin alguna cosa bonica...
Jo, ja ho saps, si hi ha algo que et pugui donar...
T´ho dono tot, embolicat amb un gran llaç vermell.



De moment et regalo una cançó.

http://youtu.be/uu9Em1oTv2o

Felicitats Rootxi Chan, de tota la Mafia.
T´estimem molt.





I de las gallinas rizadas tb.
Jeje

Canciones para no dormir... By Laia

Buon giorno per la matina people!. Aquesta nit he tornat a somiar amb gats... horrible. El que m’estranya, però, és no haver somiat amb pumes, o millor dit amb EL PUMA. Ahir per la nit, tirades al sofà, amb l’Aru, fèiem zapping i vam ensopegar, sense voler, ho juro, amb el programa aquell que els famosos imiten a altres famosos... podriem dir-li “meta-ridícul” ja que és el ridícul dins del ridícul. Bé, el tema, sortia el Josema Yuste (l’alt de Martes y trece) imitant El Puma, ... feia por, i a sobre cantava una cançó que era per tirar-se pel balcó i que es deia “Pavo Real”. S’hauria pogut dir “Suicidio real”, o “Reales las ganas de llorar que te van a entrar cuando la escuches”.

La lletra deia així (no m’ho invento):


Numerao, Numerao
Viva la numeración
Quien ha visto matrimonio
Sin correr amonestación

Pavo real hu, pavo real hu
Pavo real hu, pavo real hu

A todos los que me escuchan
Aquí les vengo a dejar
Aquí les vengo a dejar
Un corrío venezolano
Que se llama pavo real
Que se llama pavo real
Y a las muchachas les digo
Que aquí me quiero casar
Que aquí me quiero casar
Y ahora mismo les ofrezco
Cuatro casas por capital
La prenatal, el manicomio,
la cárcel o el hospital,
la cárcel o el hospital...

La canço segueix, però jo crec que ja ens fem una idea, no?. OK.

¿Viva la numeración?. Va en sèrio, a aquest home què li passava quan escrivia aquesta cançó? És malaltissa... Déu méu. Intentaré oblidar-la però no se si podré.

Si algú té valor la pot buscar al You tube... Pero yo no respondo.

... porqué nos gusta y porqué nos divierte. By Laia

Sabeu aquella cançó que diu “...y por las noches haremos lo de siempre, porqué nos gusta y porqué nos divierte..”? Doncs bàsicament és això el que volia dir; que dissabte vam celebrar el nostre “cumple” amb els amics, unes “risas” i uns vinets a casa, i poc més. Que si la majoria de vegades que ens reunim fem el mateix, per alguna cosa serà, i que ja n’hi ha prou... que no cal gaire més...
Ahir veia un programa de la 2, no us explicaré tot el context però un home d’uns 50 anys parlava dels seus viatges i aventures... Deia: “cuándo era joven lo importante era DÓNDE, ahora es CON QUIÉN”. Jo encara sóc jove ;) però estic totalment d’acord, a mi cada cop més el que m’importa és AMB QUI. És igual si estem a casa, al Bar, a la disco... o en Pekín o Pokón... el tema és la companyia. Si la companyia és bona tota la resta de coses són secundàries.

... some things they stay the same. By Laia

Aquest matí estava a la pelu (dimecres tinc matí lliure), esperant el meu torn; llegia i de fons tenia el Damien Rice en el meu ipod... cantant “Some things in life may change and some things they stay the same”. I un noi m’ha distret. Ha entrat pentinant-se amb la mà, s’acabava de treure el casc i duia una jaqueta negra d’aquelles de motorista... amb ombreres, que queden tan bé. No era especialment guapo, però era alt... i motorista ;) És un “look” que agrada molt a les ties o només a mi, ara en sèrio?.
He pensat que com diu el Damien hi ha coses a la vida que sempre seran iguals i els motoristes despentinats i amb el casc a la mà sempre ens semblaran sexys.

...JUST A PERFECT DAY.... by Aru

Avui hem començat les celebracions del nostre cumple (que és demà eh, però sino les comencem abans ... ens falten dies). Hem anat a Badalona a dinar. Un dinar molt bò. Demà toca soparet a casa amb la mami i l´àvia... i el pròxim finde birretes amb els colegues. Com les bodas gitanes, que duren 3 dies, oi?
Total... que demà la Laia i jo en fem 31. I toca cel.lebrar-ho, i ho farem, perquè hi ha molts motius per estar contents, i tenim feina i salut i una família molt guai.
Però...
Ja ho veieu que venia un "però" , no?
Però... te´n adones que a vegades pot ser halloween, o el teu cumple, o Nadal... i això no et fa tenir ganes de celebar-ho.
Vull dir que és una escusa, però el que celebrem realment és la nostra vida, la que portem, la gent que ens estima, les coses que van bé, el què tenim... o desitjem tenir.
Ens passen coses bones, de tant en tant. Tenim amor, uns d´un tipus, uns d´un altre.
Sabem que som afortunats. Que tenim feina, diners(ja ens entenem...per anar fent), una caseta... Que no ens podem queixar.
No ens podem queixar.
PErò cada dia anem massa atrafagats com per anar-ho celebrant. Anem fent i no diem "Que bé que estàs amb mi" "Mira...la meva caseta..no està malament" "Tinc sort de tenir la família que tinc".
No ens parem a pensar això cada dia.
Per això les celebracions són una escusa que ens obliga a parar. A estar contents.
Per això m´agrada tant que a casa nostra sempre s´hagi celebrat TOT.
Clar que sí.
Tot i que realment, probablement, no estem celebrant el que se suposa que celebrem.
Per això demà brindaré...per les celebracions.
Pels aniversaris, els Nadals, La Primavera, St Joan, Cap d´any...
Però sobretot brindaré per les altres celebracions. Les festes de debò. Les que no toquen... però ho són. Aquells dies que sí que ets sents "de festa". Aquells dies que el teu cor està radiant. Aquells dimarts en què obres una ampolleta de vi i la comparteixes asseguts al sofà. ELs vermutets del diumenge. Les pelis que veiem ben acompanyats, al sofà, o que no veiem perquè ens adormim als 5 minuts.
Perquè a vegades és festa... i no t ´hi sents. I a vegades és un dia qualsevol... i sents que és un dia perfecte.

... a punt de trenta-un... By Laia

A punt de fer-ne trenta un... pfffff, sí senyors, trenta un he dit ;) faig una mica de recapitulació i veig que en realitat res canvia massa d’un any per l’altre, no? O en el meu cas no ho ha fet. No m’he casat, no he tingut fills, no he muntat un xiringuito de mojitos en un racó perdut del món... Però... no ho se, potser han canviat més coses de les que em penso, perquè n’hi ha algunes que fa un any considerava importants i que ara ja no ho són. I hi ha coses que fa un any em van fer molt de mal i que ara no me’n farien ni la meitat, hi ha persones que em van felicitar quan en vaig fer 30 que se que aquest cop no ho faran, però també se que n’hi ha unes quantes que faran al revés... i que aquest any desitjaran amb mi que els 31 siguin genials (jo ho desitjo molt). Ara fa un any estava tornant-me boja per confirmar convidats a la festa, aquest any gens ni mica (tampoc no fem la festassa dels 30), l’any passat m’estava tornant boja, ja a dia d’avui, pensant en el “modelito” de la gran nit; no serà una gran nit, serà un brindis entre amics i jo... estaré pletòrica i radiant igual que l’Aruna, perquè estarem felices de ser amb vosaltres, amb qui vulgui acompanyar-nos, i ens posem el que ens posem Aquest any estic més tranquil•la, estic més segura i sóc més feliç... amb el que tinc, que és molt. (Ningú em treurà dies dramàtics, d’histèria, d’ hecatombes, però he dit que estic MÉS TRANQUIL•LA, no que sigui el “rotllo” ZEN personificat, ok ;) ? )

Estic aprenent a no perseguir, que es quedi amb tu la gent que hi vulgui estar és el més sa. I a rodejar-me de persones que em fan la vida més fàcil... cada cop més, els “bultos”... FORA!.

Quedem-nos amb les persones que ens fan somriure... I RIURE!.