Aquest matí m’he llevat a casa, vull dir a CASA de veritat, no on visc ara, que està molt bé però no m’hi sento com a casa, potser només és qüestió de temps o potser no m’hi sentiré mai. M’he llevat a casa la mami. L’últim dia que em vaig despertar a CASA va ser el dia del tall amb el pernil... deixem-ho ;) Avui també tenia matí lliure.
M’he llevat i feia sol i entrava aquella llum tan maca pel menjador, aquella llum que és diferent de la de tot arreu i aquells colors del sofà, de la paret, que queden tan bonics quan et lleves sense pressa i fa un dia preciós com avui. Aquells colors que només els veus a casa. Sentia l’Aina i la mami que esmorzaven i m’han despertat les seves veus... dolç despertar el de veus conegudes, familiars, ... veus de casa, vaja.
He esmorzat amb elles, hem parlat... i els hi explicat coses, està bé explicar coses a gent que saps que li importen. Hem rigut...
La finestra estava oberta i entrava l’olor a primavera.
Quan he sortit al carrer he vist que... és tan maco aquell carrer, tot ple d’arbres, amb cares que et sonen i no saps ben bé de què. M’he enxufat l’ipod però me’l he tornat a guardar desseguida, m’agraden els sorolls del barri.
Es veritat que és dolç el despertar de veus conegudes, com quan vas a dormir i sents les mateixes veus que parlen baixet, o només els seus moviments asseguts al sofà, i notes que hi ha algú de casa i t'adorms més tranquil...
ResponderEliminaraina