sorra a les sabates... By Laia

Diumenge nit, bé, dilluns, però amb gust a diumenge...
Hem tornat aquest migdia de Calella i, com sempre, ens ha rebut amb els braços oberts. Amb la seva olor a mar, Port Bo més preciós que mai, el seu caliu, aquell cel de mitja tarda, l’escalfor de la sorra... Hem tornat avui i estic trista, perquè arribar a Calella és obrir els braços perquè te’ls omplin de regals... i... marxar, marxar és que te’ls prenguin (encara que alguns només te’ls requisin fins la propera).
Calella ha sigut companyia de les “nenes” 24h., que ara, sola a casa, trobo molt a faltar. Però tot s’acaba. Vaya putada.
Hem conegut gent nova, persones especials... alguna en concret ;) que s’han quedat allà, està clar, la vida..., però ens emportem una mica de sal a la pell, una mica de sorra a les sabates, una mica de sol als cabells (que són una mica més clars), i una mica d’aquelles persones que hem “descobert”.
També deixem una mica de nosaltres pels carrerons de Calella, pel Canadell, per davant la casa rosa, pel camí de ronda..., uns quants somriures al sofà de casa, penjats al “Mural”, deixem alguns bailoteos pels records de l’Arena (per nosaltres sempre serà l’Arena), unes quantes ampolles buides pels bars de “pala”, jejejeje.
Deixem il•lusions i ens n’emportem de noves perquè a Calella... com sempre, hi hem estat ...
DE MERAVELLA.

Un piló de petons pel Javi, el Gabi, el “loro” i el Carlos (sí Jordi, vull dir el Carlitos, jejeje).