El diumenge passejava per Rambla Catalunya, entre les parades de la Fira del ram, mirant les palmes i palmons, i la gent xafardejant amb els nens.... i sentitnt aquella olor... Tancava els ulls un momentet i em veia de petita, amb el vestit blau amb el coll blanc, donant cops a terra amb la meva palma. La meva super palma. I tant!! La Laia i jo portavem sempre les palmes més adornades de tota la plaça. Semblaven més aviat arbres de Nadal. Portaven cintes, unllaç, ninotets penjant, algunes llaminadures, i evidentment, l´esperat rosari de sucre. Mmmm...!!! Que bò! No cal dir, ja ens coneixem, que a la Laia i a mi ens importava dos pitos la cel.lebració , el significat i tota la pesca... però bueno tu! Nosaltres seguim la filosofia, tal com ens han ensenyat, que qualsevol escusa és bona per fer festa, i ... a nosaltres ens encantava passejar amb la nostra super palma. Que guai tenir padrines tan esplèndides!! ...I padrins. Que quins padrins i padrines més ben escollits!!! Que, per cert, aquest any, amb 30 tacos, el meu padrí m´ha dit que, si em fa ilu, i me´n fa moooolta, tornaré a tenir mona.
Quines ganes que arribi el dilluns que vé...i trencar la mona a trossos... un altre cop. Mmm...ja sento l´olor a xocolata.
Ja us ho explicaré.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
A mi la celebració també me la bufa, però m'agrada que la meva filla celebri aquest dia, suposo que per tradició... i com dius tu, per aprofitar qualsevol ocasió per fer una festa!!!
ResponderEliminar