Aquest matí m’he llevat a casa, vull dir a CASA de veritat, no on visc ara, que està molt bé però no m’hi sento com a casa, potser només és qüestió de temps o potser no m’hi sentiré mai. M’he llevat a casa la mami. L’últim dia que em vaig despertar a CASA va ser el dia del tall amb el pernil... deixem-ho ;) Avui també tenia matí lliure.
M’he llevat i feia sol i entrava aquella llum tan maca pel menjador, aquella llum que és diferent de la de tot arreu i aquells colors del sofà, de la paret, que queden tan bonics quan et lleves sense pressa i fa un dia preciós com avui. Aquells colors que només els veus a casa. Sentia l’Aina i la mami que esmorzaven i m’han despertat les seves veus... dolç despertar el de veus conegudes, familiars, ... veus de casa, vaja.
He esmorzat amb elles, hem parlat... i els hi explicat coses, està bé explicar coses a gent que saps que li importen. Hem rigut...
La finestra estava oberta i entrava l’olor a primavera.
Quan he sortit al carrer he vist que... és tan maco aquell carrer, tot ple d’arbres, amb cares que et sonen i no saps ben bé de què. M’he enxufat l’ipod però me’l he tornat a guardar desseguida, m’agraden els sorolls del barri.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
Es veritat que és dolç el despertar de veus conegudes, com quan vas a dormir i sents les mateixes veus que parlen baixet, o només els seus moviments asseguts al sofà, i notes que hi ha algú de casa i t'adorms més tranquil...
ResponderEliminaraina