QUIÉN LO PROBÓ... by Aru

A Barcelona hi ha molts cines. No n´hi ha cap que el recordi especialment pel tipus de gent que hi acostuma a anar. Sempre hi ha de tot, més o menys. Potser als Verdi hi ha més bohemis, a l´Icària més guiris...però bueno, no són una majoria brutal.
Ara, ahir vaig anar amb l´Aina a veure l´estrena de Lope al Cinesa Diagonal...i senyors, allò és un altre món.
Un món on si no ets SUPER PIJO et sents extraño como un pato en el Manzanares.
Totes les nenes amb les seves samarretes que els hi cauen per l´ombro, les seves melenes (ni una amb el cabell curt!!!!)... això sí, hi havia pijos ochenteros, pijos rollo Cadaqués (Abarques i vermudes), pijos Hippy (nenes amb pantalons cagats) pijos passadíssims (tinc 40 tacos i segueixo amb la melenita rubia de surfero i les nàutiques)...però tots PIJOS.
L´Aina i jo ens sentiem molt fora de lloc. No és conya.
Per sort un cop a dins, i a les fosques, tot va canviar i vam disfrutar molt de la pel.lícula i del Mr. Ammann (crec que s´escriu així) el noi que fa de Lope de Vega. Que ho fa moooolt bé. (I està mooolt bé).
Us la recomanem a tots.
I aquí us deixo un poema que surt en un moment de la peli, i que potser alguns ja coneixeu, però que l´Aina i jo vam creure que seria bonic compartir-lo al blog, amb tots vosaltres.
Amb tots els que sentiu i estimeu. Con todos los que "lo probasteis"




Desmayarse, atreverse, estar furioso,
áspero, tierno, liberal, esquivo,
alentado, mortal, difunto, vivo,
leal, traidor, cobarde y animoso:

no hallar fuera del bien centro y reposo,
mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,
enojado, valiente, fugitivo,
satisfecho, ofendido, receloso:

huir el rostro al claro desengaño,
beber veneno por licor süave,
olvidar el provecho, amar el daño:

creer que el cielo en un infierno cabe;
dar la vida y el alma a un desengaño,
¡esto es amor! quien lo probó lo sabe.

Lope de vega