GRANDE... By Laia

Vam entrar al St. Jordi literalment corrent. Després de que ens regiressin els bolsos per si portavem ampolles (o armes) i jo atragantant-me amb el frankfurt boníssim que m’havia portat l’Ainix. Corrents, amb el frankfurt a una mà, a l’altra l’entrada... Les 3 directes a l’stand de merchandising; VOLIEM UNA SAMARRETA!!!!!!. Aquella, la blanca, la negra, jo la negra, la de la firma, la que posa “PARAÍSO”, jo també la negra!, no tu la negra no!, la del coll desbocat!, el noi que venia les samarretes ens mirava i reia, ens mirava amb cara de “esteu una mica istèriques però feu gràcia”. Joder... a mi també m’agrada la negra!. Venga, dale, 3 de negras. Ràpid!!!!. Ens les provem al lavabo, l’Aru i jo semblem 2 botijos, ves, córre, canvia la talla, ... PFFFFFFFFFFFF. Ja tenim les samarretes... respirem... i ja estem al PARADÍS.

Després de 2 “teloneras” molt bones, molt mones, però a les que la gent no feia gaire cas (SARA VEGAS i LIA), apareixen els músics, les noies del cor, ... i ELL. Per començar, una del disc nou, of course, acertant totes les apostes, i concretament PETER PUNK. L’Aina l’ha clavat, minipunto per la pequeña Ruiz.

Ja a la segona cançó ens fa un regal, dels seus, amb el somriure segur, ja no és el nen que va començar cantant cançons tímides com SI TU ME MIRAS, i ens porta un record triomfant: TODO LO QUE FUI. Flipem. Ningú s’esperava un clàssic tan aviat.
Va ser brutal sentir aquelles primeres notes... i aquelles paraules amb les que comença:

No me da vergüenza decir
que lo eras todo para mí.
Pero no puedo admitir
que lo quisiera repetir.
Tantos momentos solo
impresionantemente solo (ho poso en negreta perquè m’encanta quan diu això)
perdido en la acera.
No había ni un rastro tuyo
la calle estaba tan desierta,
la noche despierta. (PUES SÍ QUE DESPIERTA LO NOCHE, sí senyor)
Hablas con inmensa confianza
como si fueras la dueña,
del pantalón que me tapa.

...

De mi memoria te borré
y ya de día me acosté.
Sólo necesité gritar durante un siglo
nada más, y ya no eras nada
Porque ya no eres nada
ya no eres nada
nada, nada, nada...

Buffff... us he dit que va ser brutal, oi?


I després... VIVIENDO DEPRISA. Tothom salta, crida, estem eufòriques, el Sant Jordi tremola i només portem 10 minuts de concert. Increïble.
“Ya me cansé de vivir improvisando para tí, ya no doy más, no me esperes, YO ME QUEDO AQUÍ!”. Cadascú sap a qui li dedica aquestes paraules, però les cridem amb força i somrient, segures, igual que ell... nosaltres potser també hem madurat (una mica) en tots aquests anys.
Aquesta cançó és... és que és GENIAL JODER!

No sé como decirte que hoy me he dado cuenta
del tiempo que perdí contigo dando vueltas
a un sueño donde me jurabas ser princesa
y ha resultado ser tan solo una promesa.

No sé como decirte que hoy me he dado cuenta
que has apurado a fondo mi paciencia
hoy sé que nunca has entregado nada a cambio
que he sido yo sólo un juguete entre tus manos.

Ya me cansé de vivir
improvisando para ti
ya me cansé de seguirte
yo me quedo aquí.
He malgastado mis fuerzas mira
viviendo deprisa
ya no doy más
no me esperes yo me quedo aquí.
...

AHHHHHH!!!!!! és molt emocionant!!!! cridem, ens mirem, ... saltem... Jo he dit que haviem madurat? bahhhhh... ni de conya! jajajajaja.

Ens presenta els músics que l'acompanyen, fa bromes i ens dedica alguns dels seus passos de ball, dels seus gestos, donant-se copets amb la mà al cor, tocant-se la barbeta... amb els seus “VA POR USTEDES”. Per tu guapo, per tu!. Per favor quin home!. Tan elegant, tan humil, ... com deien els Pereza: TAN DIFÍCIL SER LO MÁS, TAN FACIL SER ELEGANTE.

Una de les dues noies del cor és de Barcelona i va cantar un tros de “Nuestro amor será leyenda”, de l’últim disc, en català... s’ho van currar aquí. Minipunto per la banda de l’Alejandro.

...No hay honor en esta guerra (ni en ninguna guerra)
Ni fervor que la merezca
No hay un fin que me de brío
No hay bufón que me divierta

Si eres fe yo me convierto
Tu existencia me da aliento
Te lo digo convencido
No hay amor como este mío
...

A mi, personalment, se´m va fer curt, tot i que van ser 2 hores de concert. Els fans sempre trobem a faltar alguna cançó en un concert, no? Jo en vaig trobar a faltar moltes, una d’aquestes us la deixo perquè l’escolteu:

http://www.youtube.com/watch?v=-I7u1h_lZgE

També ens va deleitar amb un ratet d'Alejandro al piano, amb LO VES (como no) i YO SÉ LO QUE LA GENTE PIENSA (BRUTAL):

Y no me importa que me digan
que yo soy un viva la vida
porque vivo sin compromiso,
no me da vergüenza ninguna
vida tengo na' mas que una
aunque crea en el paraiso.

Para mi es mucho mas carota
el que me acusa de pasota
con la baba llena de wisky,
soy,lo que tu quieras
pero sin vergüenza no soy
cuando veo en esta puerta humanidad
tantos crimenes sin nombre
de sin vergüenza ni hablar
me da vergüenza de ser un hombre.

Yo prefiro seguir buscando
los defectos y los encantos
de una dama dulce y valiente
verdadera como la guerra
despeinada como la tierra
y canalla como la gente,
yo prefiro una compañera
perfumada con la madera
con el cuero y con la palabra
hembra,uma mujer para mi no debe ser
mucho mas que una hembra
que desprecie el dinero y el tener
la corbata y la mentira
y solo por esa mujer
valdra mi muerte mas que...
mi vida.


Gràcies per emocionar-nos, com sempre, per fer-nos sentir tan... TANT!
ERES GRANDE ALEJANDRO, muy GRANDE ("porque dentro de nosotros siempre... LATE EL ALMA DE UN GIGANTE")

http://www.youtube.com/watch?v=RSll0lz_-kY&feature=fvsr