Cada dia agafo el metro i el ferrocarril varies vegades, i em trobo molts músics de carrer, amb la seva guitarra, o el violí, o ...el banjo!!! El divendres pel matí, com molts altres dies, la música em va fer començar el dia amb un somriure.
M´assec al ferrocarril, trec el meu llibre (un llibre preciós que m´estic llegint, per cert), em poso les ulleres, i tant bon punt començava a llegir... uns acords em fan tancar el llibre de nou i disfrutar de " Let it be". Que bé. oi?
A vegades coses molt simples ens dónen forces i ganes, i diem..."Vinga!! Que no n´hi ha per tant! que ja és divendres...i tot em va força bé!"
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
Doncs sí, de vegades és tan fàcil fer-nos somriure... I de vegades tan difícil posar-nos tristos... Però mira, tot s´ajunta i ho aconsegueixen. Jo aquest matí m´he llevat d´hora, per anar a treballar, és dilluns... buffff, encara era fosc quan he sortit de casa!!!!... i a sobre PLOVIA. Sin comentarios. Deixarem que passi aquest dilluns depriment. Bona setmana a tothom.
ResponderEliminarPerdó, m´he oblidat d´afegir el més important per fer que aquest dilluns sigui tan depriment... Ja sabia jo que hi havia algo que el feia especialment trist... Algo se muere en el Alma cada cop que tu te´n vas ; )
ResponderEliminarpues si, com sabeu (laiaru) akest nadal a la parada d catalunya vaig trovar un noi negre que tocava la guitarra i cantava de conya, tota la gent que passava es quedava parada escoltant, flipant x un tubo de lo crak q era i de la festa q havia montat, i tohom cantava i picava de mans...vaig pensar que era un regal molt bonic, inesperat i tambe em va fer somriure. suposo q per ell ser l'"estrella" per un moment tambe devia ser un regal.
ResponderEliminar