IL PARTITO DEI PENSIONATI by Aina

Ahir a la nit estava fent zapping descobrint la gran varietat de canals regional que tinc gracies a la tv digital. La veritat és que son un més cutre que l altre, molt peculiars això si. Entre aquests vaig descobrir "televita" on sortia un iaio molt simpàtic parlant del seu nou partit el "Partito dei pensionati" (que seria el partit dels juvilats). A Italia passa una cosa molt curiosa, qualsevol grup de persones que tinguin algo en comu formen un partit politic i ahir vaig descobrir que els juvilats ja s'han organitzat, molt be! Aixo transforma el panorama politic italià en un mix de grans partits potents en mig de mil partidets minoritaris. Estic pensant que potser formo jo també un partidet, podria fer el Partit de la Musica, o el dels Llibres, o el de l'Igualtat d'oportunitats, o el Partit per la Pau...Estic convençuda que serien molt més utils i profitosos que alguns dels que ja existeixen, com el "Partito per la Vita" que son un grup de fachas que van en contre de l'abort, o el "Partito de la Famiglia" que va en contre de les unions homossexuals...
Fa uns anys fins i tot van formar el Partito dell'amore, la Cicciolina era diputada i va ensenyar les tetes al mig del parlament...(en serio no m ho invento)...estan locos estos romanos....

Ah, entre la fauna de canals també vaig descobrir el canal de l'Alex, sortien dos nois melenuts que semblaven una mica cabrejats mentre cantaven-cridaven...jejeje.

Anire informants de nous descobriments........

EL CIELO ES AZUL ..by Aru

Bon dia a tots!!!
Ahir va ser un dilluns de merda...
No tots els dies són bonics. Però això fa que valorem més els que ho són.
I Barcelona plorava perquè l´Aina se´n anava un altre cop.

Però avui ja ha sortit el sol.
I m´he assegut a esmorzar al menjador, amb el sol que m´escalfava la cara... i escoltant "Tonight will be fine" cantada per Teddy Thompson (L´original és de Leonard) que és BRUTAL.
Ara escolliré un llibre pel metro i em disposaré a marxar al cole... amb els nens super guais. Jejeje.

Però abans us deixo una frase del llibre que em vaig acabar de llegir just ahir; Un llibre molt bonic que es diu "El cielo es azul, la tierra blanca", d´una escritora japonesa. És un llibre curtet, que explica una història d´amor diferent. Senzill però preciós; almenys a mi m´ho ha semblat.

"... Apenas me tocaba. Se limitaba a rozar la capa de aire que había alrededor de mi cuerpo. Era un gesto delicadísimo. El contacto era tan sutil, que no podía rechazarlo ni fingir que no me daba cuenta. Me pregunté cuándo habría aprendido a hacerlo."

SINGING SONGS OF WISDOM by aru

Cada dia agafo el metro i el ferrocarril varies vegades, i em trobo molts músics de carrer, amb la seva guitarra, o el violí, o ...el banjo!!! El divendres pel matí, com molts altres dies, la música em va fer començar el dia amb un somriure.
M´assec al ferrocarril, trec el meu llibre (un llibre preciós que m´estic llegint, per cert), em poso les ulleres, i tant bon punt començava a llegir... uns acords em fan tancar el llibre de nou i disfrutar de " Let it be". Que bé. oi?
A vegades coses molt simples ens dónen forces i ganes, i diem..."Vinga!! Que no n´hi ha per tant! que ja és divendres...i tot em va força bé!"

Para eso ya está ud. BY LAIA

Ahir a les notícies sortia una associació ecologista que va entrar en un centre comercial de Madrid a manifestar-se en contra dels abrics de pell i altres productes fets de cuir i similars... Entraven a saco i treien pancartes i cridaven allà al mig, mentre en el centre comercial hi havia clients, i just en aquella àrea, de pells, hi havia varies clientes (senyorones de seixanta i pico mínim) que portaven abrics d´aquests tan meravellosos. La qüestió és que mentre els nois cridaven el seu missatge super emocionats i entregats a la causa, una senyora li dóna un cop al braç a un dels nois i li diu:

- Y ¿por qué no protestan contra el aborto?

Que ja em direu que té a veure i que és super indignant la intervenció d´aquesta tia. Doncs el noi, que semblava que ni l´escoltava i que li diria qualsevol xorrada es gira i li diu tot calmat:

- Para eso ya está usted senyora.

Ole. Jo reia sola a casa. Em va agradar. Sí senyor. Para eso ya está usted, que lleva abrigo de piel.

DONATIUS HAITI

Fem alguna cosa. Poc és millor que res, no?

http://www.mansunides.org/form/donativo?gclid=CKK33oDLq58CFVBd4wodrFQH0g

GRÀCIES PER SER-HI ... by Aru

…Bufff!!!
Avui és diumenge... Diumenge.
Fa un dia gris, cauen quatre gotes, fa fred… però no massa…
On està el sol avui que em faria falta?
De fet a mi em fa falta casi sempre. De tant en tant m´agrada que plogui, que caigui una tempesta i troni, que faci molt de fred… si neva millor!; Però, en general, prefereixo que faci sol.
No us penseu que no me´n adono quan el tinc eh!!! Que a vegades em llevo i veig la llum que entra per la finestra, i somric, encara amb els ulls mig tancats, i pensó: “mmm…que bé. Gràcies”. Ara, està clar que com a humana que sóc, anyoro més les coses quan no les tinc que el que les valoro quan les tinc.
Per això, fent aquesta reflexió, recordo que fa just una semana em vaig despertar a Puigcerdà, vaig enretirar la cortina i vaig veure un sol brutal … i tot nevat;
Així que el que vull dir-li al sol, avui, no és “On ets ara que et vull??”, sinó “ gràcies per ser-hi aquell matí”

... jo sóc una SENYORA by Laia

He anat al banc l´hora d´esmorzar i m´han cobrat 3€ de comissió per poguer cobrar un taló. Per cobrar un taló del Banc de Sabadell, en una oficina de la Kutxa? us preguntareu... no, no, no, en una oficina del Banc de Sabadell. No entenc la comissió aquesta d´on surt. Algú m´ho pot explicar?. M´han dit que si no vull que em cobrin comissió me´n he d´anar a l´oficina central a Rambla Catalunya. Però on s´és vist aquesta merda!. El tema ha anat de la següent manera:

Pico al timbre per entrar, al banc de Sabadell són una lladregots però aixó sí, hi ha molta seguretat.
Em mira el noi del taulell i fa veure que apreta un botó per obrir-me. No m´obre. Torno a picar. Torna a fer la performance del botó (havia de ser una performance perquè allò no s´obria). Torno a picar... 2 cops. Em mira amb cara d´intriga i li faig amb els llavis i gestos AIXÒ NO S OBRE!. Llavors la llum es posa verda i puc entrar.

Un cop a dins del Banc de Sabadell del carrer Padilla el noi del taulell em mira buscant resposta mentre atent un senyor i jo li dic, des de la distància que cal respectar, que la llum no es posava verda, que no deu funcionar. Ell diu: Que raro...

M´atén, li dono el taló i em pregunta si tinc compte al Banc de Sabadell. Li dic que no i em diu la notícia com qui diu alguna obvietat tipus “fa molt de fred avui”:

T´haurem de cobrar comissió eh...

I segueuix amb el seu rollo...

I jo faig cara d´extranyada i dic:

-Per què comissió?
-Perquè no tens compte amb nosaltres...
-ah... doncs vale (faig cara de resignada)
ell fa coses amb l´ordinador i jo segueuixo fent cara de resignada incloent alguns sorolls (tipu bufidos). Alça el cap i em diu:

- Indignada, no?
-Doncs sí, ... estic alucinant. Vinc a cobrar un taló d´aquest banc i em cobreu 3€ de comissió...
Ell fa mig somriure, com si li fes gràcia la mva indignació. I jo li dic:

- No tinc compte amb vosaltres ni en tindré.
- Ni en tindràs? (segueuix amb el mig somriure, li semblo divertida, ves per on).
- No, no.
- A la Caixa cobren més eh!
- A mi a la Caixa m´atenen perfectament i no em cobren per aquestes tonteries...
- Que t´he atès malament jo?
- No, no no. Només que trobo indignant això de la comissió. Anem a trure diners d´on poguem, no?

Ell em dóna els diners, el total de l´import del taló menys els 3€, és clar. I el tiu em diu pel nom, que ha llegit en el DNI. Aquí tens Laia, moltes gràcies (seguint amb el mig somriure). Jo super seria agafo els diners i dic ADEU BON DIA, l´educació no s´ha de perdre mai.

Encara que vosaltres sigueu uns xoriços jo sóc UNA SENYORA.

El 2010 ... by Aru

... tenim un bon títol, de moment, per aquest any: 2010. un any 10. Això promet.
Tenim ganes de que vagi bé, millor encara que els altres, tenim somnis i projectes...
Tenim família i amics, i futur. (tot això em sona...jejeje, serà Sabina.)
Tenim una Noa preciosa que fa un any va arribar al nostre món. Felicitats!!
I tenim, també la responsabilitat de cuidar una mica més, o molt més, entre tots, aquests món...aviam si ens concienciem d´una vegada que tot això del canvi climàtic no és de broma.
I parlant d´això vull mencionar als 4 activistes de Greenpeace que van entrar al sopar de gala dels jefes d´estat amb la pancarta "Els pol.lítics parlen, els líders actuen" i que han sigut lliberats.
Molt bé per la gent que es mulla pel que creu; I que quan els hi pregunten, després d´estar detinguts més de 20 dies, que si ho tornaríen a fer responen: Sí claro. Mil veces.
Clar que sí.

El meu deitj és que tots els nostres desitjos es converteixin en accions, perquè ja sabem que no n´hi ha prou amb desitjar. Oi?

Així que... endavant!!! Tenim un any sencer fins a la pròxima reflexió de..."Què he fet de bò aquest any??" i , a mi almenys, m´agradaria tenir una llista ben llarga de coses.

any nou ... vida nova... BY LAIA

2010... bon any!

Hem estat de vacances i el nostre blog... doncs també! Ens ho hem près amb calma, però tornem AL ATAQUE i la primera cosa que volem fer és desitjar-vos a TOTS I DE TOT COR que tingueu un molt bon any, ple de felicitat i buit de tristeses i mals de cap. QUE SIGUEU MOLT FELIÇOS!

Triple abraçada de les vostres “bloggueres”.