SO LONG...LEONARD. by Aru

Ja sé que la Laia ja ha explicat el concert que vam disfrutar el dilluns. Jo també hi era, i per això també li vull fer el meu petit homenatge. Perquè s´ho mereix. Perquè he esperat aquest concert desde fa ...potser 10 anys. So long Leonard!!!! I perquè sinó...rebento.

Sona "Hallelujah", Leonard Cohen està de genolls al mig de l´escenari. Sí, sí. De genolls.
Aquest va ser només un de tants moments indescriptibles que van tenir lloc l´altra nit.
Va començar, com és de costum, amb "Dance me to the end of love". Va sortir la banda (formada per 10 membres, músics i veus sublims, com molt bé va dir el Sr. Cohen), i seguidament ell...sense fer-se esperar.

El Palau sencer en peu. Impressionant. Aplaudiments. Ell espera al mig de l´escenari. Sense pressa. Com si tinguéssim TOT el temps del món. Hem mort, això és el cel.Aquest senyor del barret és Déu...acompanyat d´uns àngels que canten molt bé. Sí. dèu ser això.
No tinc, o no sé, les paraules adequades, prou grans per descriure-ho.
Un regal.
Com ha dit la Laia..
Va ser un regal inmesurable per tots els que estàvem allà.
Cançons, poemes, solos de saxo, de guitarra, sinceritat, experiència, trossets d´històries, coros perfectes, genialitat, senzillesa...
Només música.
Gràcies per saber-ne tant, per compartir-ho amb nosaltres durant tant de temps, per cada paraula, per tantes sensacions. Tant grans. Per ensenyar-nos que l´amor is not a victory march, it´s a cold and it´s a broken hallelujah.

Lo de dilluns no va ser un concert. Va ser una entrega. Ell va donar i nosaltres vam rebre.
Un dia, segur, diré.... : jo hi vaig ser.

Gràcies Leonard Cohen. L´únic que puc fer jo per tu, com molt bé vas dir, és mantenir vives les teves cançons. I ho faré.