MONDAY, MONDAY by Aru

Demà és dilluns, i això per molts és una putada...
Per mi no.Quina sort que tinc.
És clar que prefereixo, com tots (bé...menys alguns casos extranys que viuen per treballar), estar de vacances i disfrutar del temps lliure, sense horaris, sense obligacions, sense presió... Però demà vaig a treballar a un lloc on m´ho passo bé i aprenc moltes coses.
Tinc uns companys que són una passada... La Nati, de tant en tant, si està molt contenta, em dóna una abraçada, la Maria de repent vé corrent i em somriu mentre m´agafa la mà per portar-me on ella vol; l´Àlex....és el millor, sempre arriba molt seriós i amb cara d´adormit...però a la que li fas quatre ganyotes ja es posa les mans al cap i es fa un far de riure. Bueno...i el Bruno..!. El Bruno és un crack que tot ho toca i tot pregunta que què és això? i sempre diu l´Àlex fa el pallasso!!! També hi ha el Martí, que cada dia truca a la seva mare, tot i que aquell telèfon no funcionarà mai...però ell ho intenta Mami???
És clar que el fet que tinguin 2 anys fa més fàcil les relacions laborals. No diuen mentides, no competeixen amb tu, no et miren per sobre l´espatlla, no et fan el buit, i ... el més important per mi: demostren el que senten .
I això és BRUTAL.