Ja sé que la Laia ja ha explicat el concert que vam disfrutar el dilluns. Jo també hi era, i per això també li vull fer el meu petit homenatge. Perquè s´ho mereix. Perquè he esperat aquest concert desde fa ...potser 10 anys. So long Leonard!!!! I perquè sinó...rebento.
Sona "Hallelujah", Leonard Cohen està de genolls al mig de l´escenari. Sí, sí. De genolls.
Aquest va ser només un de tants moments indescriptibles que van tenir lloc l´altra nit.
Va començar, com és de costum, amb "Dance me to the end of love". Va sortir la banda (formada per 10 membres, músics i veus sublims, com molt bé va dir el Sr. Cohen), i seguidament ell...sense fer-se esperar.
El Palau sencer en peu. Impressionant. Aplaudiments. Ell espera al mig de l´escenari. Sense pressa. Com si tinguéssim TOT el temps del món. Hem mort, això és el cel.Aquest senyor del barret és Déu...acompanyat d´uns àngels que canten molt bé. Sí. dèu ser això.
No tinc, o no sé, les paraules adequades, prou grans per descriure-ho.
Un regal.
Com ha dit la Laia..
Va ser un regal inmesurable per tots els que estàvem allà.
Cançons, poemes, solos de saxo, de guitarra, sinceritat, experiència, trossets d´històries, coros perfectes, genialitat, senzillesa...
Només música.
Gràcies per saber-ne tant, per compartir-ho amb nosaltres durant tant de temps, per cada paraula, per tantes sensacions. Tant grans. Per ensenyar-nos que l´amor is not a victory march, it´s a cold and it´s a broken hallelujah.
Lo de dilluns no va ser un concert. Va ser una entrega. Ell va donar i nosaltres vam rebre.
Un dia, segur, diré.... : jo hi vaig ser.
Gràcies Leonard Cohen. L´únic que puc fer jo per tu, com molt bé vas dir, és mantenir vives les teves cançons. I ho faré.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
miércoles, 23 de septiembre de 2009
martes, 22 de septiembre de 2009
Thank you my friend (By Laia)
Ahir, jo i unes 16.000 persones més (com a mínim), vam passar una nit màgica a Barcelona.
Un elegantíssim canadenc va decidir celebrar el seu 75è aniversari regalant-nos cançons, ell a nosaltres i no a l´inrevés, durant més de 3 hores al Palau St. Jordi, que ahir més que mai sí que era un Palau perquè hi havia un rei.
De vegades la vida et fa regals inesperats, d´altres et fa putades, i ahir, a mi, em va regalar, caiguda del cel, sense comprar-la ni buscar-la, una entrada perl concert del Leonard Cohen a Barcelona.
Va ser un concert preciós, amb una escenografia molt senzilla, un vestuari sobri i una elegància indiscutible (d´ell i tots els músics i banda).
Ell es treia el barret i donava les gràcies al públic, una vegada i una altre, "thank you my friends" deia amb la mà al cor (la mateixa amb la que agafava el barret). Gràcies a tu senyor Cohen per ensenyar-nos que no calen grans muntatges, passarel.les, vestits de Gaultier, bengales que s´encenguin enmig del show, ni grans efectes especials, ... quan se´n sap TANT. Una lliçó d´humiltat.
Es despedia, semblava que per sempre, desitjant-nos una vida dolça com una poma i donant-nos les gràcies pel regal d´aniversari.
M´agradaria regalar-vos 3 minuts al St. Jordi amb Leonard Cohen i la seva meravellosa banda cantant i tocant "So long Marianne", o "Suzanne" (se´ns posaven els pèls de punta), o "Ain´t no cure for love", o "I´m your man"... M´agradaria regalar-vos una de les mil sensacions fabuloses que vaig tenir ahir per la nit, però, com que no puc, us deixo aquest "pobres" links i la lletra d´una cançó que m´encanta.
Bon dimarts (amb gust a dijous), sigueu feliços, i al Sr. Cohen li dic, traient-me el barret i amb la mà al cor (literalment);
Thank you my friend.
Dance me to your beauty
with a burning violin
Dance me through the panic '
til I'm gathered safely in Lift me
like an olive branch and be my homeward dove
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Oh let me see your beauty
when the witnesses are gone
Let me feel you moving
like they do in Babylon
Show me slowly what I only know the limits of
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Dance me to the wedding now,
dance me on and on Dance me very tenderly and dance me very long
We're both of us beneath our love, we're both of us above
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Dance me to the children who are asking to be born
Dance me through the curtains that our kisses have outworn
Raise a tent of shelter now, though every thread is torn
Dance me to the end of love
Dance me to your beauty with a burning violin
Dance me through the panic till I'm gathered safely in
Touch me with your naked hand or touch me with your glove
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
http://www.youtube.com/watch?v=7pA5UhNaYw0
Un elegantíssim canadenc va decidir celebrar el seu 75è aniversari regalant-nos cançons, ell a nosaltres i no a l´inrevés, durant més de 3 hores al Palau St. Jordi, que ahir més que mai sí que era un Palau perquè hi havia un rei.
De vegades la vida et fa regals inesperats, d´altres et fa putades, i ahir, a mi, em va regalar, caiguda del cel, sense comprar-la ni buscar-la, una entrada perl concert del Leonard Cohen a Barcelona.
Va ser un concert preciós, amb una escenografia molt senzilla, un vestuari sobri i una elegància indiscutible (d´ell i tots els músics i banda).
Ell es treia el barret i donava les gràcies al públic, una vegada i una altre, "thank you my friends" deia amb la mà al cor (la mateixa amb la que agafava el barret). Gràcies a tu senyor Cohen per ensenyar-nos que no calen grans muntatges, passarel.les, vestits de Gaultier, bengales que s´encenguin enmig del show, ni grans efectes especials, ... quan se´n sap TANT. Una lliçó d´humiltat.
Es despedia, semblava que per sempre, desitjant-nos una vida dolça com una poma i donant-nos les gràcies pel regal d´aniversari.
M´agradaria regalar-vos 3 minuts al St. Jordi amb Leonard Cohen i la seva meravellosa banda cantant i tocant "So long Marianne", o "Suzanne" (se´ns posaven els pèls de punta), o "Ain´t no cure for love", o "I´m your man"... M´agradaria regalar-vos una de les mil sensacions fabuloses que vaig tenir ahir per la nit, però, com que no puc, us deixo aquest "pobres" links i la lletra d´una cançó que m´encanta.
Bon dimarts (amb gust a dijous), sigueu feliços, i al Sr. Cohen li dic, traient-me el barret i amb la mà al cor (literalment);
Thank you my friend.
Dance me to your beauty
with a burning violin
Dance me through the panic '
til I'm gathered safely in Lift me
like an olive branch and be my homeward dove
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Oh let me see your beauty
when the witnesses are gone
Let me feel you moving
like they do in Babylon
Show me slowly what I only know the limits of
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Dance me to the wedding now,
dance me on and on Dance me very tenderly and dance me very long
We're both of us beneath our love, we're both of us above
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Dance me to the children who are asking to be born
Dance me through the curtains that our kisses have outworn
Raise a tent of shelter now, though every thread is torn
Dance me to the end of love
Dance me to your beauty with a burning violin
Dance me through the panic till I'm gathered safely in
Touch me with your naked hand or touch me with your glove
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
http://www.youtube.com/watch?v=7pA5UhNaYw0
domingo, 20 de septiembre de 2009
MONDAY, MONDAY by Aru
Demà és dilluns, i això per molts és una putada...
Per mi no.Quina sort que tinc.
És clar que prefereixo, com tots (bé...menys alguns casos extranys que viuen per treballar), estar de vacances i disfrutar del temps lliure, sense horaris, sense obligacions, sense presió... Però demà vaig a treballar a un lloc on m´ho passo bé i aprenc moltes coses.
Tinc uns companys que són una passada... La Nati, de tant en tant, si està molt contenta, em dóna una abraçada, la Maria de repent vé corrent i em somriu mentre m´agafa la mà per portar-me on ella vol; l´Àlex....és el millor, sempre arriba molt seriós i amb cara d´adormit...però a la que li fas quatre ganyotes ja es posa les mans al cap i es fa un far de riure. Bueno...i el Bruno..!. El Bruno és un crack que tot ho toca i tot pregunta que què és això? i sempre diu l´Àlex fa el pallasso!!! També hi ha el Martí, que cada dia truca a la seva mare, tot i que aquell telèfon no funcionarà mai...però ell ho intenta Mami???
És clar que el fet que tinguin 2 anys fa més fàcil les relacions laborals. No diuen mentides, no competeixen amb tu, no et miren per sobre l´espatlla, no et fan el buit, i ... el més important per mi: demostren el que senten .
I això és BRUTAL.
Per mi no.Quina sort que tinc.
És clar que prefereixo, com tots (bé...menys alguns casos extranys que viuen per treballar), estar de vacances i disfrutar del temps lliure, sense horaris, sense obligacions, sense presió... Però demà vaig a treballar a un lloc on m´ho passo bé i aprenc moltes coses.
Tinc uns companys que són una passada... La Nati, de tant en tant, si està molt contenta, em dóna una abraçada, la Maria de repent vé corrent i em somriu mentre m´agafa la mà per portar-me on ella vol; l´Àlex....és el millor, sempre arriba molt seriós i amb cara d´adormit...però a la que li fas quatre ganyotes ja es posa les mans al cap i es fa un far de riure. Bueno...i el Bruno..!. El Bruno és un crack que tot ho toca i tot pregunta que què és això? i sempre diu l´Àlex fa el pallasso!!! També hi ha el Martí, que cada dia truca a la seva mare, tot i que aquell telèfon no funcionarà mai...però ell ho intenta Mami???
És clar que el fet que tinguin 2 anys fa més fàcil les relacions laborals. No diuen mentides, no competeixen amb tu, no et miren per sobre l´espatlla, no et fan el buit, i ... el més important per mi: demostren el que senten .
I això és BRUTAL.
jueves, 17 de septiembre de 2009
no se com titular-lo... La guarra del bus? - By Laia
Ahir per la tarda anava amb l´autobús cap a casa i va pujar una senyora d´uns 50 anys amb el seu pare, força gran però se´l veia que estava bé... Quan van pujar els vaig sentir parlar, o sigui que no eren ni muts ni sords cap dels dos, i es van asseure un davant de l´altre, en un seient d´aquests de 4, i ella va i s´enxufa els cascos i ale... a escoltar música. I el pare a mirar el paisatge amb cara d´aborrit. Que la filla tenia 50 tacos eh! No 12!. I que no eren muts ni sords! Que jo els vaig sentir! Bueno, bueno, bueno, ... és molt fort el tema o m´ho sembla a mi?. Jo la mirava malament...
domingo, 13 de septiembre de 2009
...WE HAVE THE MUSIC. by Aru
La Laura té uns 9 anys i a vegades vé a comprar-se un gelat al xiringuito. L´altre dia feia molt mal temps i vaig aprofitar que no hi havia gent per posar els meus cd´s i disfrutar de la música, allà asseguda en una nevera. Va venir la Laura i em va dir "Por qué escuchas música si tienes tele?" "Porqué me gusta la música" "Ya...pero la tele la puedes mirar y escuchar, y la música sólo la escuchas. Es mas divertida la tele" Jaja. Que simple. "A mi me gusta escuchar música y yo me imagino la história que quiero". No la vaig convèncer, però em vaig quedar pensant en que realment la música et fa sentir moltes coses. Almenys a mi. Et fa recordar, imaginar, somriure, plorar... A vegades inclús t´agrada moltíssim una cançó, o uns acords...i ni saps per què!
Com el principi de "Una de romanos", que és de pell de gallina, o el de "Common people", que et fa moure vulguis o no. O quan el Chris Isaak diu "baby..." I ja està senyors. Et mors.
Bueno...i què me´n dieu d´aquelles frases amb paraules tan ben escollides: "Y te sube por los pies, un algo que no vés..lo que nunca se ha escrito..." I ho notes.
O quan el Sabina diu "Aquél olor a chocolatina, piel, saliva y sudor...la carne de gallina me pone en el corazón" I a nosaltres!
O l´Alejandro cantant amb aquella veu desgarrada: "Y sólo por esa mujer valdrá mi muerte mas que... mi vida." Ai...!
I quan Pulp canten "I´ll read a story if it helps you sleep at night, I have some matches...if you ever need a light"*Gràcies Jarvis. O Leonard Cohen dient-li a la Janis: "You told me again you preferred handsome men but for me you would make an exception."** Que gran. o ell mateix dient "Well...nevermind, we are ugly but we have the music".***
I...no podia faltar Ben Harper: "Never found enything else to do but waiting for you " I t´ho creus, que no té res més a fer que esperar-te a TU! I tant.
Amb frases com aquestes , que diuen tantes coses...dient tan poc...Jo en tinc de sobres. No necessito imatges. Ja les veig al meu cap.
I segur que són més boniques.
(Seria arrogant, potser pensar que no sabeu anglès...però seria pitjor donar per entès que si que en sabeu...així que us tradueixo les frases assenyalades amb estrelletes, per qui ho necessiti:)
* "Llegiré una història, si t´ajuda adormir per la nit. Tinc uns quants llumins...si mai necessites foc".
**"Em vas dir un altre cop que preferies els homes guapos., però per mi faries una excepció."
***" Som lletjos...però tenim la música"
Com el principi de "Una de romanos", que és de pell de gallina, o el de "Common people", que et fa moure vulguis o no. O quan el Chris Isaak diu "baby..." I ja està senyors. Et mors.
Bueno...i què me´n dieu d´aquelles frases amb paraules tan ben escollides: "Y te sube por los pies, un algo que no vés..lo que nunca se ha escrito..." I ho notes.
O quan el Sabina diu "Aquél olor a chocolatina, piel, saliva y sudor...la carne de gallina me pone en el corazón" I a nosaltres!
O l´Alejandro cantant amb aquella veu desgarrada: "Y sólo por esa mujer valdrá mi muerte mas que... mi vida." Ai...!
I quan Pulp canten "I´ll read a story if it helps you sleep at night, I have some matches...if you ever need a light"*Gràcies Jarvis. O Leonard Cohen dient-li a la Janis: "You told me again you preferred handsome men but for me you would make an exception."** Que gran. o ell mateix dient "Well...nevermind, we are ugly but we have the music".***
I...no podia faltar Ben Harper: "Never found enything else to do but waiting for you " I t´ho creus, que no té res més a fer que esperar-te a TU! I tant.
Amb frases com aquestes , que diuen tantes coses...dient tan poc...Jo en tinc de sobres. No necessito imatges. Ja les veig al meu cap.
I segur que són més boniques.
(Seria arrogant, potser pensar que no sabeu anglès...però seria pitjor donar per entès que si que en sabeu...així que us tradueixo les frases assenyalades amb estrelletes, per qui ho necessiti:)
* "Llegiré una història, si t´ajuda adormir per la nit. Tinc uns quants llumins...si mai necessites foc".
**"Em vas dir un altre cop que preferies els homes guapos., però per mi faries una excepció."
***" Som lletjos...però tenim la música"
jueves, 10 de septiembre de 2009
LA FAUNA...DEL LICEU. by Aru
Diumenge passat vaig tornar a treballar a la platja, gran font d´inspiració!
El primer que faig quan arribo és posar la ràdio, però avui, vaig pensar, no els hi posaré Rac 105, ni los 40...avui us deixaré Catalunya ràdio, que posen una òpera molt bonica. Tothom que vé a demanar (o millor dit a ordenar ) una cervesa..flipa. Que s´aguantin si no els hi agrada. És la meva forma de protestar contra tanta mala educació.
Ademés mentre estava allà venent gelats...escrivia aquestes línies...allà asseguda...amb les meves ulleres rollo intelectual.... Em miràven com si fos un extrany animal del zoo!! ...Tu diràs!
Ara que de penya maleducada n´hi ha a tota arreu...
Dissabte per la nit, per exemple, vaig tenir la sort de poder anar a veure l´English National Ballet, al Liceu, fent homenatge a 100 anys de ballets russos. El millor van ser els 4 minuts que va durar La mort del cigne . Impecable. Brutal. Preciós.
El pitjor...alguns personatges , com la de la llotja del costat que en el punt àlgid va haver d´informar-nos "se ha muerto". Gràcies senyora. També hi havíen unes lloques al costat que ho havíen de comentar tot, unes pijes que rèien. Sí, sí. RÈIEN. O una parella molt enterada de la moda actual que van comentar que els ballerins anàven vestits "con unos trozos de pareo roto". Ara, el més indignant, la gent que es va aixecar i va marxar abans d´aplaudir...per no trobar mogollón , suposo.
Senyors...està molt bé anar arreglats i elegants al teatre, però quan agafin el seu bolso, el xal o el barret...no es descuidin l´educació penjada de darrera la porta !!
El primer que faig quan arribo és posar la ràdio, però avui, vaig pensar, no els hi posaré Rac 105, ni los 40...avui us deixaré Catalunya ràdio, que posen una òpera molt bonica. Tothom que vé a demanar (o millor dit a ordenar ) una cervesa..flipa. Que s´aguantin si no els hi agrada. És la meva forma de protestar contra tanta mala educació.
Ademés mentre estava allà venent gelats...escrivia aquestes línies...allà asseguda...amb les meves ulleres rollo intelectual.... Em miràven com si fos un extrany animal del zoo!! ...Tu diràs!
Ara que de penya maleducada n´hi ha a tota arreu...
Dissabte per la nit, per exemple, vaig tenir la sort de poder anar a veure l´English National Ballet, al Liceu, fent homenatge a 100 anys de ballets russos. El millor van ser els 4 minuts que va durar La mort del cigne . Impecable. Brutal. Preciós.
El pitjor...alguns personatges , com la de la llotja del costat que en el punt àlgid va haver d´informar-nos "se ha muerto". Gràcies senyora. També hi havíen unes lloques al costat que ho havíen de comentar tot, unes pijes que rèien. Sí, sí. RÈIEN. O una parella molt enterada de la moda actual que van comentar que els ballerins anàven vestits "con unos trozos de pareo roto". Ara, el més indignant, la gent que es va aixecar i va marxar abans d´aplaudir...per no trobar mogollón , suposo.
Senyors...està molt bé anar arreglats i elegants al teatre, però quan agafin el seu bolso, el xal o el barret...no es descuidin l´educació penjada de darrera la porta !!
domingo, 6 de septiembre de 2009
BENVENUTI RAGGAZZI !!! UN PO DI MERDA? by Aina
Ahir vaig tenir un dia de merda, i no és un dir no, literalmet. Per començar que sigui dissabte i haver de treballar tot el dia ja és bastant asqueros, però tenir tot el dia el meu jefe a la botiga ho fa molt pitjor. El meu jefe, Mr. Manuel Zanzzuri, és un person de 24 anys bastant alucinant, un ser ridicul que cada cop que entra un client a la botiga diu cridant i movent els braços emocionat: "Benvenuti raggazzi!!!" La gent sovint el mira raro perquè el raggazzo en questio potser és un senyor de 60 anys, o una senyora mega pija tota enjoiada, pero és igual, pel meu jefe tots som raggazzi... (seria com dir hola chicos a un grup de juvilats). El meu jefe insisteix en pressionar el client (ell diu el "pressing"), diu que és el metode Zanzzuri, heredat de generacio en generacio, i preten que quan entra algu jo faci salts d'alegria mentre els hi donc la banvinguda fent volteretes o ballant sobre els prestatges, el que sigui necessari perquè els clients no marxin sense haver comprat res. Resumint, que vol que sigui una dependenta-pallassa-show woman.
Total que ahir portava tot el mati observant alucinada els seus saltets i moviments de braços, i ell em mirava a mi tipo, vinga Aina no siguis sosa! salta balla fes algo! "Noi siamo Tommy!!!" crida per motivar-nos...Sovint algun client m'ha preguntat si es comporta sempre aixi o si te algun problema...jo estic bastant convençuda de que és border-line.
Després d'un mati agotador escoltant les seves parides, a les 15h per fi va arrivar la meva hora de descans. Per fi em puc assentar una mica, vaig pensar, i vaig sortir al carrer buscant un lloc on reposar els meus peus, i vai seure a unes escales que hi han alla a prop. Pero tan bon punt com vaig apoiar el cul a les escales va un colom i se'm caga a sobre. Em caga els cabells, em caga el polo super tommy i els pantalons. Us ho juro que no m ho invento, se'm va cagar a sobre el cabron! Lo primer que vaig pensar va ser "ara si que tinc un dia de MERDA de veritat!!!, que patetica que soc!". Pero no, m'equivocava, perquè quan li explicava al Carlos per telefon, gemegant i amb ganes de plorar ell em va dir: "Que va Aina! Esto trae muy buena suerte!" Vaja, vaig pensar, potser que torni a les escales-cagadero a veure si se'm caguen tots a sobre, perquè una mica de buona fortuna no m'aniria gens malament...
Va acabar el meu descans i vaig entrar al lavabo per netejar-me, pero abans de fer-ho vaig dubtar un moment, potser si em deixo la merda a sobre faig més espectacle i el meu jefe està més content... "Benvenuti raggazzi!!! No marxeu que tenim a la raggazza cagada!!!". Al final vaig optar per rentar-me i tornar a la feina, quin remei, l'unic que em consolava era sapiguer que el dia ja no podia anar més de merda....
Suscribirse a:
Entradas (Atom)