TINC 4 PEDRES PRECIOSES!!! by Aru

Aquests dies tenim un convidat a casa el Roger i li he deixat el meu joc de claus perquè pugui entrar i sortir quan vulgui. Fa una estona ha marxat i sense pensar ha tancat amb clau. I ara és la una i fa calor, i tinc moooolta gana i la meva mami m ´espera a casa per dinar i jo estic aquí pululant esperant que algú em vingui a rescatar.Així que aprofito per explicar-vos una cosa que em va passar l´altre dia a Calella.

Estàvem a la platgeta de Port Bò (evidentment) estirades a la sorra entre les barquetes (que bé que estàvem eh nenes!) i jo que vaig cap a l´aigua a fer-me un banyet, i mentre estic allà a la voreta del mar , decidint-me a entrar, sento una veueta que diu "Estoy buscando piedras! Mira!". miro cap avall i veig un nen petitet, super mono, dins d´un flotador. "Mira!" I m´ensenya una pedreta. Quina gràcia, penso, la platja de Calella de Palafrugell és tota de pedretes.

-Uau que chula, no?
- Sí!! - em respon super emocionat com si el que m´ensenya fos increïble,
- Que bién! a ver si encuentras mas.
- Sí! - amb la mateixa entonació de que guai todo! - pero está muy salada!
- ¿El agua? claro, porque el mar tiene mucha sal!
-Siii. Pero, ¿Dónde está el grifo?
-El grifo? - li pregunto alucinada
-Siii, el grifo del agua... -boníssim!.
-No, aquí no haygrifo porqué el agua viene del mar! -Em donaràn un Nobel per aquesta explicació eh!.

I ell fa que sí amb el cap com si ho entengués una mica...però no del tot, mentre es mou d´un cantó a l´altre superactiu i exitat amb les seves pedretes. "Mira!", em toca la cama . "Uala otra piedra!""Síi", aquest nen és brutal."Qué bonita"
-Siii - amb tò de claro hombre!
-Ésta es blanca y negra...
-Siii
-¿Me la das?
-Sii.
-Gracias. - Jo ja estava entrant l´aigua i el darrera: "Mira! Uau ésta es muy grande! Sí." Ric. Ell segueix buscant i jo em capbuço, i qua trec el cap el veig venint cap a mi, nadant com pot , amb el seu flotador, movent les mans i el cap "Mira!!" EL seu pare el segueix i l´agafa ràpidament: "¿Pero dónde vas? que no sabes nadar!" Jejejeje. Li agafo la mà al nen per si de cas "Uau cuántas piedras! ¿Ésta es para mi también?Siiií"em respon rollo claro tontita! "Gracias" Li somric, mentre el seu pare l´arrossega cap a fora.

I ara són quarts de dues i segueixo tancada a casa, però tinc una pedra rodona de color gris, una petiteta blanca i negra, una altra de color negra molt plana i una última de color marró que em recorden que les coses, per ser normals i corrents, no deixen de ser brutals.
Surto al balcó...quina plaça més bonica tu!
Tot depèn de com t´ho miris, i de l´entusiasme que posis a la vida!!