Estic fent aquests dies una reflexió sobre la gent que m´envolta...
He decidit no perseguir més amistats que no em responen, no seguir trucant a aquella gent que mai mostra interès, preocupar-me pels que sempre hi són, perquè n´hi ha alguns que SEMPRE hi són, i n´hi ha d´altres que no hi són casi mai i els segueixo tenint presents, i no val la pena perdre el temps amb aquesta classe de gent, prefereixo invertir-lo en les PERSONES.
Invertim el temps en aquelles persones que ens truquen, que es preocpen per nosaltres i pels canvis que hi ha a la nostra vida i parem de perseguir aquell típic amic/ga que sempre hem de trucar nosaltres, que sempre hem de proposar nosaltres de fer un cafè, ... aquell amic (que no ho és en realitat) que deu tenir sang d´aristòcrata i va de marquès.
He vist que hi ha gent al meu voltant que hi és perquè jo segueixo capficada en que siguin, però que ja fa molt de temps que no hi són, si és que hi han sigut algun cop. Faré fora aquesta gent que només fa bulto.
JA N HI HA PROU DE PRESA DE PEL.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
Sí, donar i no rebre cansa i desgasta l´amistat (o el k sigui) pk és cosa de 2, sempre.
ResponderEliminarAvui sembla que amb el facebook tinguem mogollón d´amistats,...però no són els teus amics TOTS, són coneguts,...que has anat coneixent al llarg de la vida i que ara són un record, (com els records de l´aru k li fa pena tirar) però no els podras trucar a les 3 de la matinada x un problema (x exemple)... D´akests x mi tb hi ha 5... i tu estas entre ells.
Pero realment es difisl adonarte´n quan algú k creies un amic, has d reconeixer que s´ha convertit en un conegut, però suposo que les prioritats amb els anys, amb les arrugues, canvien...