"Setmanes-xollo" by Laia

Avui és un dia... podriem dir fotudet, per a molts de nosaltres. S´acaben les vacances i tornem a la feina, a la realitat, en fi... c´est la vie.
Però no passa res! Intentarem ser positius i somriure, que com diu la Rosana “si sonríes la vida sonríe contigo”. Envio un missatge d´ànims a tots els “currantes” que s´incorporen avui a la rutina, igual que jo, que d´aquí res és la diada i tenim un finde de tres dies preciosos, i després ve la Mercè, que alguns tindrem un super pont de 4 dies meravellosos, i els menys afortunats com a mínim tindran un dijous de festa que farà la setmaneta més lleugera! I el dilluns 12 d´octubre què? Doncs que també és festa! Ostres tu! Un altre finde de tres dies llargs i fantàstics, i encara farà bon temps! Si és que ens venen unes setmanetes que són un xollo!.

No ens queixem tant que els que sí que tenen problemes són el Blanket, teòric fill de Michael Jackson, ara hipotètic fill de Macaulay Culkin ... Mande? Sí, sí, ho he llegit a GENTE Y TV de la Vanguardia, o la pobre Mischa Barton que va ingressar en un psiquiàtric per una terrible operació de QUEIXALS, que segons ella va ser una terrible “pesadilla”... (I promise que no m´ho invento).

Brindo por las mujeres que derrochan simpatía... per les setmanes “xollo” que s´acosten, i pels queixals de la Mischa!. Cada loco con su tema y yo con los “puentes” que me encantan.

Muas a tots i bona rentrée.

LIFE IS WHAT YOU MAKE IT by Aru

Passejant pel carrer em vaig creuar amb un noi que portava una samarreta que dèia: "life is what you make it" (la vida és allò que tú en fas)...

Per molta gent això no és així. Molta gent no pot escollir, ni decidir sobre on viure, o amb qui viure, o què estudiar o si anar a dinar a fora...o quina pel.lícula anar veure..o si es vol casar o no....Ni tan sols poden decidir Què faré avui?? Perquè viuen envoltats de guerra on toca lluitar o amagar-se i prou, o perquè viuen en un camp de refugiats...on toca passar el dia asseguts en una estora i prou. O perquè són dones en terres on si ets dona no pots fer res a part de tenir fills i callar.
Però , per la majoria de nosaltres, aquesta frase és aplicable.
Nosaltres SÍ que podem escollir.
I penso que tenim el dret, però també el deure, de fer-ho; de VIURE la nostra vida, d´aprofitar-la, de cuidar-la i fer-la millor cada dia, d´omplir-la de coses boniques, d´implicar-nos en el que ens importa, de dir el que sentim, de ser forts o dèbils.... Però DE VERITAT, de posar sol en els dies que no n ´hi hagi, amb un somriure, amb una paraula maca...
D´adornar la nostra vida, treure-li suc i disfrutar-la.

Perquè... sabeu? ...només en tenim una. I s´ha de viure cada dia. Començant per avui, sense deixar-ho per demà, perquè, com diu Ben Harper : "You will never be younger than today" (mai seràs més jove que avui).

Ai Ben...tu sempre tens raó. Que gran que ets!

EL PRESENT ÉS UN REGAL by Aru

Treballar en un xiringuito a la platja o, de fet, darrera qualsevol barra té una cosa dolenta: la gent es creu que ets el seu psicòleg i t ´explica la seva vida. Però també té una cosa molt bona, i és que a vegades la gent t´explica la seva vida ... i val la pena. I penses gràcies per compartir- ho amb mí.

"Saps Aruna, jo ja he complert els 70, i no tinc un duro, però estic molt bé." em dèia l´altre dia un senyor.
Durant molts anys ha treballat com un burro, i també va guanyar molts diners; Ha viatjat a molts països, ha tingut una casa d´estiueig a Calella , ha anat a esquiar a Baqueira... "He viscut." diu somrient satisfet.
Però per això ha hagut de treballar 14 hores al dia, i sortir de casa molt aviat i tornar molt tard...

L´any passat va patir un càncer que, per sort, ha superat. Per sort. Perquè sap que s´hi hagués pogut quedar. I desde llavors va fer un plantejament: "Sé que ara estic bé, però sóc un cotxe vell que es pot parar en qualsevol moment. Ara no necessito tants diners, no vull ser el més ric del cementiri." Ara treballa una mica cada dia, fa això, fa allò altre... "Vinc aquí i enlloc de pendre 4 cerveses me´n prenc 2. I què?" És clar que sí. Però almenys ara té temps. Vé a la platja cada dia durant tot l´estiu. Esmorza, llegeix el diari, es troba amb els amics, xerra... Disfruta del present perquè sap que és un regal.

Hi ha un proverbi, crec que chinès, que diu "El ayer es historia, el mañana es un misterio, pero el hoy es un regalo. Por eso es llamado el presente.” Doncs això mateix.

El Temps és un tresor. I tenir temps lliure no té preu. Temps per fer una volta amb un amic, per estar amb la família, per escoltar aquell cd que fa segles que no escoltes...i que t´agradava tant! Per seure al sofà i compartir una bona pel.lícula, per escoltar a la gent sense pressa, per fer un blog i explicar tot el que tinguis ganes d´explicar!

TINC 4 PEDRES PRECIOSES!!! by Aru

Aquests dies tenim un convidat a casa el Roger i li he deixat el meu joc de claus perquè pugui entrar i sortir quan vulgui. Fa una estona ha marxat i sense pensar ha tancat amb clau. I ara és la una i fa calor, i tinc moooolta gana i la meva mami m ´espera a casa per dinar i jo estic aquí pululant esperant que algú em vingui a rescatar.Així que aprofito per explicar-vos una cosa que em va passar l´altre dia a Calella.

Estàvem a la platgeta de Port Bò (evidentment) estirades a la sorra entre les barquetes (que bé que estàvem eh nenes!) i jo que vaig cap a l´aigua a fer-me un banyet, i mentre estic allà a la voreta del mar , decidint-me a entrar, sento una veueta que diu "Estoy buscando piedras! Mira!". miro cap avall i veig un nen petitet, super mono, dins d´un flotador. "Mira!" I m´ensenya una pedreta. Quina gràcia, penso, la platja de Calella de Palafrugell és tota de pedretes.

-Uau que chula, no?
- Sí!! - em respon super emocionat com si el que m´ensenya fos increïble,
- Que bién! a ver si encuentras mas.
- Sí! - amb la mateixa entonació de que guai todo! - pero está muy salada!
- ¿El agua? claro, porque el mar tiene mucha sal!
-Siii. Pero, ¿Dónde está el grifo?
-El grifo? - li pregunto alucinada
-Siii, el grifo del agua... -boníssim!.
-No, aquí no haygrifo porqué el agua viene del mar! -Em donaràn un Nobel per aquesta explicació eh!.

I ell fa que sí amb el cap com si ho entengués una mica...però no del tot, mentre es mou d´un cantó a l´altre superactiu i exitat amb les seves pedretes. "Mira!", em toca la cama . "Uala otra piedra!""Síi", aquest nen és brutal."Qué bonita"
-Siii - amb tò de claro hombre!
-Ésta es blanca y negra...
-Siii
-¿Me la das?
-Sii.
-Gracias. - Jo ja estava entrant l´aigua i el darrera: "Mira! Uau ésta es muy grande! Sí." Ric. Ell segueix buscant i jo em capbuço, i qua trec el cap el veig venint cap a mi, nadant com pot , amb el seu flotador, movent les mans i el cap "Mira!!" EL seu pare el segueix i l´agafa ràpidament: "¿Pero dónde vas? que no sabes nadar!" Jejejeje. Li agafo la mà al nen per si de cas "Uau cuántas piedras! ¿Ésta es para mi también?Siiií"em respon rollo claro tontita! "Gracias" Li somric, mentre el seu pare l´arrossega cap a fora.

I ara són quarts de dues i segueixo tancada a casa, però tinc una pedra rodona de color gris, una petiteta blanca i negra, una altra de color negra molt plana i una última de color marró que em recorden que les coses, per ser normals i corrents, no deixen de ser brutals.
Surto al balcó...quina plaça més bonica tu!
Tot depèn de com t´ho miris, i de l´entusiasme que posis a la vida!!

EL CURIOSO MUNDO DE LA FAUNA DE LA PLAYA by Aru

Fa uns quants dies em va tocar substituir al meu germà al xiringuito de gelats de la platja, on ell treballa tot l´agost. Mentre estava allà passant les hores vaig fer un petit escrit que vull compartir amb vosaltres:

"Avui treballo al xiringuito de la platja i estic alucinada amb la fauna que circula per aquí. Hi ha diferents espècies:

Per una banda hi ha els Nopuedodecidirnadayosolito (que són mascles), com el que ha vingut fa una estona; Éren 2 parelles i un dels tius parla: "Dame... (DAME! Imperatiu. no me das.... o me pones.. no,no. DAME. Això és igual en homes i dones eh!) total: "Dame una botella de agua grande" contesto: "No tenemos". Es gira cap a la seva nòvia amb cara de preocupat i li diu: "No tienen aguas grandes" rollo... Y AHORA QUÉ???!!! La noia li diu: "Pués pequeña, está claro" Doncs clar tontet! "Vale pués dame..." es torna a girar : " ¿Cuántas de pequeñas?" "Ai no sé...tu mismo" "emmm..." Aviam tiu, pren UNA DECISIÓ! JA es tornava a girar cap a la noia ,però abans de poder-li dir res la noia li diu "2 caríño 2!"
De debò que no ho entenc. Té por de la seva nòvia? De no pendre la decisió correcta i que la noia li tiri l´ampolla pel cap? És que s´ha acostumat a no pensar? És culpa d´ella que sempre decideix per ell donant per entès que ell és inútil?

Ara vé una tia del grup Mepiensoqueelchiringuitoeselhipercor:
"Una bolsa de patatas grande"
? ? ? .

I ara un altre dels Yonopidonadaporfavor :
"Dame un calipo y un cornette". Sí home sí.
A sobre també pertany als de Niholanigracias

Aviam aquest que vé...Oh!! quina emoció!:
"Me das una agua por favor" Mira que és fàcil eh! Li dono. "Gracias" .
Ploro.
"

Hi ha gent... i persones by Laia

Estic fent aquests dies una reflexió sobre la gent que m´envolta...
He decidit no perseguir més amistats que no em responen, no seguir trucant a aquella gent que mai mostra interès, preocupar-me pels que sempre hi són, perquè n´hi ha alguns que SEMPRE hi són, i n´hi ha d´altres que no hi són casi mai i els segueixo tenint presents, i no val la pena perdre el temps amb aquesta classe de gent, prefereixo invertir-lo en les PERSONES.

Invertim el temps en aquelles persones que ens truquen, que es preocpen per nosaltres i pels canvis que hi ha a la nostra vida i parem de perseguir aquell típic amic/ga que sempre hem de trucar nosaltres, que sempre hem de proposar nosaltres de fer un cafè, ... aquell amic (que no ho és en realitat) que deu tenir sang d´aristòcrata i va de marquès.

He vist que hi ha gent al meu voltant que hi és perquè jo segueixo capficada en que siguin, però que ja fa molt de temps que no hi són, si és que hi han sigut algun cop. Faré fora aquesta gent que només fa bulto.

JA N HI HA PROU DE PRESA DE PEL.

CASSETTE...NO T´OBLIDEM! by Aru

L´Altre dia vaig veure un home que portava un walkman!!!!...amb un cassette a dins!!!!!
Jejeje.Que brutal! Em va semblar molt guai. Jo tinc un munt de cassettes que no escolto mai, suposo que tothom en té.oi? Però és que fa pena tirar-los.no? Encara que ja no els facis servir mai.
Tot i que, a mi, em fa pena tirar tantes coses...! Cada cop que faig neteja penso: "Va Aruna desfes-te d´ alguna cosa!!! Que ja no hi cabem!!"
I em torno a mirar els pin y pon, els vestits de les barbies, les barbies sense cap, uns pantalons roses que m´encantàven i que ja no m´hi caben ni a una cama, les nines de retallar, alguna agenda vella d´un any segurament molt important, entrades de concerts, un telèfon (sense el 93 davant!!) apuntat en un tros de paquet de Fortuna tou!, notes que ens passàvem a les hores de classe, una samarreta estripada record d´uns campaments d´estiu, una fulla que no sé ni d´on ha sortit (però si la guardo serà per algo!)....
I ho torno a guardar tot i penso: "El pròxim cop".