Estic farta de que em diguin que la vida és sacrifici (quina paraula de merda) i de que per voler més, per no estar dacord amb com funciona aquesta societat, per somiar que les coses puguin ser diferents, em diguin que soc una ingènua i que visc al pais de les maravelles... Voler una casa meva, voler una feina que m'agradi i on no m'hi passi tot el dia, voler tenir temps per estar amb les persones que estimo i voler arrivar a final de mes amb algo de pasta és no tenir els peus per terra? Voler una societat on es valorin els mèrits i les ganes de cadascú i no a qui coneixes, és algo impossible? Ja sé que hi ha gent que pateix de veritat, però que quan hem queixo de algo em responguin que fer això o allò que no m'agrada és un sacrifici que HAIG de fer perquè la vida és aixi no em fa sentir gaire millor.
Els homes estem al mon per ser feliços, la felicitat és un nostre dret, i no té res a veure amb el sacrifici.
Citant una cançó preciosa de Vinodelfin:
" Y entendi, que no hay nada mas oscuro que sufrir, olvidando que eres parte de la luz, que el planeta que habitamos, tan hermoso y tan extraño, NOS HA DADO EL DERECHO A ESTAR AQUI ".
I a ser feliços i gaudir-nos aquesta vida.
(com sempre no se fer els accents amb aquest ordinador, sorry...)
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
jueves, 30 de julio de 2009
lunes, 27 de julio de 2009
LA MEVA OPINIÓ by Aru
Ahir anava amb tren, amb la Laia, i vam tenir l´ocasió de presenciar una escena molt trista, de debò, entre una mare i un fill.
La mare deuria tenir uns 40 anys, i el fill 10, 11,...no sé. El nen li demanava d´anar a la platja amb un amic i ella li responia a la platja??ara ?? però què dius?? tot això amb un sarcasme i una cara que fèien por. El nen, evidentment, li contestava amb odi, i sense cap respecte, li dèia mira que ets idiota eh ...la conversa continuava amb frases com; " encara m´haig de penjar el poster aquell que em va regalar el papa"... i: " si te´l penges et foto una òstia."
Em fa molta pena dir-ho però no es respirava gens d´amor, ni respecte, ni felicitat entre ells dos. De veritat que va ser molt desagradable, i el trajecte va durar mitja hora eh!...i no van parar.
Això tan trist ho explico perquè en aquests temps en que hi ha tanta polèmica amb les lleis de l´abort, tans pros i contres, penso que hi ha una cosa molt simple i molt clara:
SI NO VOLS TENIR UN FILL, MILLOR PER TU, I PER ELL, QUE NO EL TINGUIS.
Un fill s´ha de tenir amb il.lusió, amb força, amb ganes... Els problemes sorgiràn igual, ningú diu que no, ni que sigui fàcil, però segur que si hi ha prou amor, la majoria, es podràn resoldre.
Com l ´Aina(no la meva...una altra que segur que també serà guapíssima) , que ha nascut avui envoltada d´amor i d´alegria, amb una pares i una família que l´esperen amb moltes ganes d´ensenyar-li totes les coses boniques d´aquest món. Felicitats!!
La mare deuria tenir uns 40 anys, i el fill 10, 11,...no sé. El nen li demanava d´anar a la platja amb un amic i ella li responia a la platja??ara ?? però què dius?? tot això amb un sarcasme i una cara que fèien por. El nen, evidentment, li contestava amb odi, i sense cap respecte, li dèia mira que ets idiota eh ...la conversa continuava amb frases com; " encara m´haig de penjar el poster aquell que em va regalar el papa"... i: " si te´l penges et foto una òstia."
Em fa molta pena dir-ho però no es respirava gens d´amor, ni respecte, ni felicitat entre ells dos. De veritat que va ser molt desagradable, i el trajecte va durar mitja hora eh!...i no van parar.
Això tan trist ho explico perquè en aquests temps en que hi ha tanta polèmica amb les lleis de l´abort, tans pros i contres, penso que hi ha una cosa molt simple i molt clara:
SI NO VOLS TENIR UN FILL, MILLOR PER TU, I PER ELL, QUE NO EL TINGUIS.
Un fill s´ha de tenir amb il.lusió, amb força, amb ganes... Els problemes sorgiràn igual, ningú diu que no, ni que sigui fàcil, però segur que si hi ha prou amor, la majoria, es podràn resoldre.
Com l ´Aina(no la meva...una altra que segur que també serà guapíssima) , que ha nascut avui envoltada d´amor i d´alegria, amb una pares i una família que l´esperen amb moltes ganes d´ensenyar-li totes les coses boniques d´aquest món. Felicitats!!
domingo, 26 de julio de 2009
Us recomano:
- Una bona hamburguesa de LA BURG, al Passeig St. Juan Bosco! (no hi havia anat mai i l´altre dia una amiga me´l va descobrir, per aquells que com jo no sabieu de l´existència d´aquest petit restaurant...).
- Que llegiu l´article que va sortir ahir al Babelia d´EL PAIS sobre Ray Bradbury (autor de Fahrenheit 451), és molt interessant i molt maco, ... entre d´altres coses diu que els llibres electrònics no són llibres reals ja que no fan olor, ni a nou ni a vell, que són les dues olors que poden tenir els llibres. M´ha agradat. http://www.elpais.com/articulo/Babelia/Palabra/Bradbury/elppor/20090725elpbab_1/Tes
- Que entreu a www.travelzoo.com (web viatgera molt xula).
- Que llegiu l´article que va sortir ahir al Babelia d´EL PAIS sobre Ray Bradbury (autor de Fahrenheit 451), és molt interessant i molt maco, ... entre d´altres coses diu que els llibres electrònics no són llibres reals ja que no fan olor, ni a nou ni a vell, que són les dues olors que poden tenir els llibres. M´ha agradat. http://www.elpais.com/articulo/Babelia/Palabra/Bradbury/elppor/20090725elpbab_1/Tes
- Que entreu a www.travelzoo.com (web viatgera molt xula).
jueves, 23 de julio de 2009
Un desig... by Laia
Avui ha vingut un noi a sol.licitar una beca. Ha entregat tota la documentació que se li demanava i m´ha comentat que m´entregava també els documents de la pensió que reb el seu germà… Aquí jo ja no ho he pogut evitar i ja se´m ha posat la cara de bona boníssima i he sigut més que ultra mega simpática perquè m´ha fet com molta pena, … ho sento.
Quan ha marxat he mirat els papers, el seu germà és retardat mental I a sobre se li demana que declari la pensió que reben a casa seva, ja que són ingressos econòmics a afegir als sous dels familiars.
Tenia cara de tant bona persona, aquest noi, i m´ha fet tanta pena quan he llegit l´informe… Joder. Només hauria volgut tenir algún poder per decidir donar-li la beca a aquest xaval, super senzill, super simpàtic… Si és que és veritat que la gent es treu les arrugues i altres coses que no tenen puta importancia (jo la primera) i hi ha gent que sí que té problemas de veritat… Joder, ho sento ser tan mal parlada però és que estic enfadada. Estic enfadada per pensar que potser li donguin la beca a persones que no la necessitin tant i no li donguin a ell…
Si pogués demanar un desig avui no demanaria les xorrades que demano sempre, de veritat, ho prometo… Demanaria que li donguessin la beca a aquest noi que no conec de res.
Quan ha marxat he mirat els papers, el seu germà és retardat mental I a sobre se li demana que declari la pensió que reben a casa seva, ja que són ingressos econòmics a afegir als sous dels familiars.
Tenia cara de tant bona persona, aquest noi, i m´ha fet tanta pena quan he llegit l´informe… Joder. Només hauria volgut tenir algún poder per decidir donar-li la beca a aquest xaval, super senzill, super simpàtic… Si és que és veritat que la gent es treu les arrugues i altres coses que no tenen puta importancia (jo la primera) i hi ha gent que sí que té problemas de veritat… Joder, ho sento ser tan mal parlada però és que estic enfadada. Estic enfadada per pensar que potser li donguin la beca a persones que no la necessitin tant i no li donguin a ell…
Si pogués demanar un desig avui no demanaria les xorrades que demano sempre, de veritat, ho prometo… Demanaria que li donguessin la beca a aquest noi que no conec de res.
miércoles, 22 de julio de 2009
UNA FRASE by Aru
Avui, caminant per les Rambles, he passat davant d´una botiga de coses místiques i esotèriques , pulseres de plata , inciens,...a fora hi tenien una pissarra amb una frase que m´ha fet aturar-me un momentet i que vull compartir amb tots vosaltres:
"Hay que fortalecerse, que no endurecerse, que la vida es dura, pero preciosa!"
"Hay que fortalecerse, que no endurecerse, que la vida es dura, pero preciosa!"
lunes, 20 de julio de 2009
CARPE DIEM by Laia
Bon dia! és dilluns però és el meu últim dilluns abans de vacances!. He arribat avui congelada a la feina perquè els autobuseros són tots d´una raça sobrehumana i mega calorosa i la temperatura dins del vehicle aquest matí diria que debía ser d´uns -3º (igual que la canya Cruzcampo de Conil però menys gratificant).
Aquest cap de setmana m´he trencat una ungla de la mà esquerra (la del dit índex) i una de la mà dreta (la del dit del cor, també anomenat dit mitger). També m´he cremat el front, vaig anar a la platja i em vaig cremar només el front, com tantes altres vegades, no se perquè, misteris de la vida.
Inaugurem el blog d´aquesta setmana de juliol amb una recomanació ben antiga:
CARPE DIEM (la vida són 4 dies i un et trenques una ungla i un altre et cremes el front… per posar un exemple només, jejejej).
Carpe diem quam minimum credula postero (Horacio)
(vindria a dir: aprofita el dia, quan menys ho pensis serà l´últim, ... no confiïs en que hi haurà un demà i viu el present intensament).
Bon dia! és dilluns però és el meu últim dilluns abans de vacances!. He arribat avui congelada a la feina perquè els autobuseros són tots d´una raça sobrehumana i mega calorosa i la temperatura dins del vehicle aquest matí diria que debía ser d´uns -3º (igual que la canya Cruzcampo de Conil però menys gratificant).
Aquest cap de setmana m´he trencat una ungla de la mà esquerra (la del dit índex) i una de la mà dreta (la del dit del cor, també anomenat dit mitger). També m´he cremat el front, vaig anar a la platja i em vaig cremar només el front, com tantes altres vegades, no se perquè, misteris de la vida.
Inaugurem el blog d´aquesta setmana de juliol amb una recomanació ben antiga:
CARPE DIEM (la vida són 4 dies i un et trenques una ungla i un altre et cremes el front… per posar un exemple només, jejejej).
Carpe diem quam minimum credula postero (Horacio)
(vindria a dir: aprofita el dia, quan menys ho pensis serà l´últim, ... no confiïs en que hi haurà un demà i viu el present intensament).
viernes, 17 de julio de 2009
BENVINGUT A RYANAIR
Hem tingut l´oportunitat recentment de viatjar amb la companyía aérea Ryanair, … i no la tindrem mai més. Nunca mais.
Les hostesses fan por. No somriuren, no parlen, ni tan sols et miren. No és el passatge del terror, benvingut a Ryanair.
Si demanes una cosa del dutty free l´hostessa li fa, mitjançant la gran técnica de la mímica, gestos a l´hostessa de més enllà perquè sàpiga el producte del que es tracta. Qui sap, potser fan un joc a veure qui adivina més productes al llarg del dia. T´ho porta un hostesso, o com es digui, somrient i saltimbanqui com el Kasperle, i t´ho ensenya tipu “taxan mira què et porto” i et diu: ¡lo tengo! … ¿? A sobre i para “más inri” li fa una pudor la boca que tira patrás… bufff… per Deu!.
En aquest moment tan difícil per trobar feina, que ningú es preocupi, sempre podreu treballar a RYANAIR on accepten “lo peor de lo peor”, podràs fer d´hostessa encara que medeixis 2 metres i semblis la novia de Frankenstein, encara que no sàpigues somriure, encara que no sàpigues parlar o et faci mandra mirar als passatgers, encara que et faci pudor l´alè.
Ademés l´únic home de la tripulació era un personatge de còmic, que no sap el preu de les coses i li pregunta directament al client,que parla un espanyol molt particular i que és l´encarregat (gran error) de fer tos els anuncis a través dels altaveus!! Això sí, amb exemples perquè ho entenguem tot en cas de ser tan tontos com ell :
"Ahora pasaremos nistro carro datyfri con muchos cosas interesantes como por ejemplo colonia Jean Paul Gaultier 39 euros, maquillage yves st laurent 30 euros, kit de viaje elisabeth arden 47 euros." i més tard "Ahora pasaremos nistro carro bar con muchos cosas buenos como por ejemplo refrescos, cerveza, sandwich americano, donut mas bebida de chocolate" "Ahora pasaremos nistros rasca rasca de ryanair que pueden comprar por 2 euros y que pueden ganar fantasticos regalos como por ejemplo: una volvo, un findesemana en mayorca, o vuelos gratis a londres!!"... ON ESTÀ LA CÀMARA OCULTA??????? Déu méu!!
Això sí que és volar al preu que sigui, no preu econòmic, que és força baix, però sí preu de dignitat. Jo no pago aquest preu (ni que sigui per volar a quatre duros).
By Aru i Laia
Les hostesses fan por. No somriuren, no parlen, ni tan sols et miren. No és el passatge del terror, benvingut a Ryanair.
Si demanes una cosa del dutty free l´hostessa li fa, mitjançant la gran técnica de la mímica, gestos a l´hostessa de més enllà perquè sàpiga el producte del que es tracta. Qui sap, potser fan un joc a veure qui adivina més productes al llarg del dia. T´ho porta un hostesso, o com es digui, somrient i saltimbanqui com el Kasperle, i t´ho ensenya tipu “taxan mira què et porto” i et diu: ¡lo tengo! … ¿? A sobre i para “más inri” li fa una pudor la boca que tira patrás… bufff… per Deu!.
En aquest moment tan difícil per trobar feina, que ningú es preocupi, sempre podreu treballar a RYANAIR on accepten “lo peor de lo peor”, podràs fer d´hostessa encara que medeixis 2 metres i semblis la novia de Frankenstein, encara que no sàpigues somriure, encara que no sàpigues parlar o et faci mandra mirar als passatgers, encara que et faci pudor l´alè.
Ademés l´únic home de la tripulació era un personatge de còmic, que no sap el preu de les coses i li pregunta directament al client,que parla un espanyol molt particular i que és l´encarregat (gran error) de fer tos els anuncis a través dels altaveus!! Això sí, amb exemples perquè ho entenguem tot en cas de ser tan tontos com ell :
"Ahora pasaremos nistro carro datyfri con muchos cosas interesantes como por ejemplo colonia Jean Paul Gaultier 39 euros, maquillage yves st laurent 30 euros, kit de viaje elisabeth arden 47 euros." i més tard "Ahora pasaremos nistro carro bar con muchos cosas buenos como por ejemplo refrescos, cerveza, sandwich americano, donut mas bebida de chocolate" "Ahora pasaremos nistros rasca rasca de ryanair que pueden comprar por 2 euros y que pueden ganar fantasticos regalos como por ejemplo: una volvo, un findesemana en mayorca, o vuelos gratis a londres!!"... ON ESTÀ LA CÀMARA OCULTA??????? Déu méu!!
Això sí que és volar al preu que sigui, no preu econòmic, que és força baix, però sí preu de dignitat. Jo no pago aquest preu (ni que sigui per volar a quatre duros).
By Aru i Laia
jueves, 16 de julio de 2009
"AYUDA POR FAVOR. TÚ GUAPA." by Aru
Avui anant pel carrer aquell senyor del costat del forn, com sempre, m ha demanat "ayuda porfavor guapa guapa", i avui no li he donat res. Algun cop li he comprat una barra de pa, o un donut... a vegades li dono alguna moneda de 20 cèntims... però avui no li he donat res.
Ahir, al metro, una parella d´algun lloc de l´Est, cantàven "Bésame mucho" mentre ella tocava la pandereta i somreia; després van passar la boina... i ningú del vagó els hi va donar res. La setmana passada ,anant cap a Garraf pel matí amb el tren, una dona tocava la guitarra i quan vaig tornar, al vespre, seguia tocant al tren. No recordo que ningú li donés res de res.
Ja em sé de memòria la teoria de que no els hi pots donar algo a tots els captaires que et trobes pel carrer, que n´hi ha molts, però ...ja estic una mica cansada de tanta exposició d´ideals, com si realment lo madur i lo correcte fos no donar-lis res.
No crec que passi res per ser una mica solidaris, de tant en tant, i donar-li 1 euro, o 50 cèntims, o 20 a algú que els demana (que no deu ser fàcil eh!); Digueu-me ingènua.
Ahir, al metro, una parella d´algun lloc de l´Est, cantàven "Bésame mucho" mentre ella tocava la pandereta i somreia; després van passar la boina... i ningú del vagó els hi va donar res. La setmana passada ,anant cap a Garraf pel matí amb el tren, una dona tocava la guitarra i quan vaig tornar, al vespre, seguia tocant al tren. No recordo que ningú li donés res de res.
Ja em sé de memòria la teoria de que no els hi pots donar algo a tots els captaires que et trobes pel carrer, que n´hi ha molts, però ...ja estic una mica cansada de tanta exposició d´ideals, com si realment lo madur i lo correcte fos no donar-lis res.
No crec que passi res per ser una mica solidaris, de tant en tant, i donar-li 1 euro, o 50 cèntims, o 20 a algú que els demana (que no deu ser fàcil eh!); Digueu-me ingènua.
miércoles, 15 de julio de 2009
LA CARA DE LES PARAULES. by Laia
Avui m´he aixecat, cansada, estava núvol, tenia son, no volia treballar… però c´est la vie!.
Asseguda a l´autobús, venint cap a la feina, he pensat en una cosa que m´ha fet, inclús, somriure. Una paraula que la dius i, mentres l´estàs dient, somrius…
VA-CAN-CES
Vacances! What a beautiful word!.
I he pensat en aquests dies que vindran, sense despertador, sense horaris, amb sol (perquè les vacances s´imaginen amb sol). I ho he tornat a dir: VACANCES. I he tornat a somriure. Hi ha paraules que impliquen una cara, com a conseqüència directe, causa-efecte, la dius o la penses i se´t posa una cara. És com quan dius JACUZZI … mmmh… jacuzzi… i ja t´està canviant la cara oi? ; ) o PALMERES, … PAL-ME-RES, o FESTA, o MOJITO!... mmmh, hi ha paraules que et fan dir “mmmmh!”, al mateix temps que somrius. Com CAVA, oi dones Rull?. Que guays aquestes paraules. Si sumes 2 d´aquestes paraules ja alucines. Per exemple: MOJITO + PALMERES = 2 x mmmmmmmmmmmmmh!, o CAVA + JACUZZI… no comments. En canvi quina cara se´ns posa quan diem NÚVOL, o DESPERTADOR, o FACTURA!!!! Pfffff, OBLIGACIÓ… pffff!, o pitjor encara… la pitjor del món mundial … DILLUNS!!!!, pffffffffffff mortal paraula “dilluns”.
Díga-li a un nen petit “espinacs”, quina cara posa? I després díga-li “parque” i mira com canvia.
Vaig tenir un professor de psicologia que ens va explicar que tenim una glàndula a la part del darrera del cap (per sobre del clatell) que es diu “hipotálamo” i que forma part del sistema nerviós i que - perdoneu els especialistes la meva forma tan ignorant d´explicar-ho – fa que la nostra pupil.la es dil.lati quan veu algo que li agrada i es contragui quan veu algo que li desagrada. D´aquesta forma quan veus algú que t´agrada les teves pupil.les s´emocionen i es dil.laten (si veieu que us apropeu a algú i se li fan petitetes les pupil.les, xungo xungo, i al revés… ja sabeu, és que hi ha feeling). Segur que al tal hipotálamo li agrada molt més llevar-se i veure el cel blau, el sol, la platgeta, la sorra blanca, el mojito, … el cambrer potent (why not) que no pas veure un dia ennuvolat, l´asfalt, les cares de la gent el dilluns pel matí… pfffff.
Pensem en coses maques, encara que no les tinguem ara mateix, d´il.lusions també es viu i a més a més… falta molt poquet per les VACANCES!. Ánimo valientes!.
Asseguda a l´autobús, venint cap a la feina, he pensat en una cosa que m´ha fet, inclús, somriure. Una paraula que la dius i, mentres l´estàs dient, somrius…
VA-CAN-CES
Vacances! What a beautiful word!.
I he pensat en aquests dies que vindran, sense despertador, sense horaris, amb sol (perquè les vacances s´imaginen amb sol). I ho he tornat a dir: VACANCES. I he tornat a somriure. Hi ha paraules que impliquen una cara, com a conseqüència directe, causa-efecte, la dius o la penses i se´t posa una cara. És com quan dius JACUZZI … mmmh… jacuzzi… i ja t´està canviant la cara oi? ; ) o PALMERES, … PAL-ME-RES, o FESTA, o MOJITO!... mmmh, hi ha paraules que et fan dir “mmmmh!”, al mateix temps que somrius. Com CAVA, oi dones Rull?. Que guays aquestes paraules. Si sumes 2 d´aquestes paraules ja alucines. Per exemple: MOJITO + PALMERES = 2 x mmmmmmmmmmmmmh!, o CAVA + JACUZZI… no comments. En canvi quina cara se´ns posa quan diem NÚVOL, o DESPERTADOR, o FACTURA!!!! Pfffff, OBLIGACIÓ… pffff!, o pitjor encara… la pitjor del món mundial … DILLUNS!!!!, pffffffffffff mortal paraula “dilluns”.
Díga-li a un nen petit “espinacs”, quina cara posa? I després díga-li “parque” i mira com canvia.
Vaig tenir un professor de psicologia que ens va explicar que tenim una glàndula a la part del darrera del cap (per sobre del clatell) que es diu “hipotálamo” i que forma part del sistema nerviós i que - perdoneu els especialistes la meva forma tan ignorant d´explicar-ho – fa que la nostra pupil.la es dil.lati quan veu algo que li agrada i es contragui quan veu algo que li desagrada. D´aquesta forma quan veus algú que t´agrada les teves pupil.les s´emocionen i es dil.laten (si veieu que us apropeu a algú i se li fan petitetes les pupil.les, xungo xungo, i al revés… ja sabeu, és que hi ha feeling). Segur que al tal hipotálamo li agrada molt més llevar-se i veure el cel blau, el sol, la platgeta, la sorra blanca, el mojito, … el cambrer potent (why not) que no pas veure un dia ennuvolat, l´asfalt, les cares de la gent el dilluns pel matí… pfffff.
Pensem en coses maques, encara que no les tinguem ara mateix, d´il.lusions també es viu i a més a més… falta molt poquet per les VACANCES!. Ánimo valientes!.
lunes, 13 de julio de 2009
UNA ROSA, UNA HISTÒRIA. by Aru.
El dijous, quan vaig sortir de classe, i aprofitant que estava a la Rambla de les flors, li vaig comprar una rosa vermella i preciosa a la meva àvia i vaig anar a agafar el metro.
Anava amb el Roger; Jo vaig seure davant d´un senyor amb cara de xafarder,que escoltava les converses dels altres, i al Rootxi li va tocar seure al costat d´un noi ...amb no gaire bona pinta, la veritat.
El noi emva mirar a mi i li va dir al Roger que se´n recordava de l´últim cop que ell li havia comprat una flor a la seva nòvia; i que ella fumava molt i que la mala vida ... i no sé què més.
El Rootxi li va dir "lo siento tio, el tabaco es muy malo" o alguna cosa així, i el noi li va seguir explicant la seva història, o almenys això em va semblar,ja que des d´on jo estava no el sentia gaire bé.
En aquest moment jo vaig intentar començar una conversa amb el Roger; una convers absurda i sense fonament, dient tonteries com "ara anem a casa l´àvia...." (Era evident, i els dos ho sabíem), però jo ho vaig fer per "salvar-lo" del rollo que aquell tio li estava clavant. Llavors el Roger em va dir "carinyu no passa res eh"...i va seguir parlant amb el noi fins que va baixar.
Clar que sí.
A vegades no pensem que podem actuar d´una altra manera.
Que vé un tio una mica estrany i ens parla:"Ui...quina por!!!!" A dissimular o a fer veure que escrivim amb el mòbil...o a mirar cap a un altre lloc. Per què? No ho sé.
Enlloc de queixar-nos del món i la societat en què vivim... intentem fer-lo una mica millor.No?
Apa...aquesta és la meva petita reflexió d´avui. I el pròxim cop que algú intenti parlar amb mi,al metro, o al bus, encara que tingui una pinta xunga, escoltaré el què vol dir-me abans de jutjar-lo.
Anava amb el Roger; Jo vaig seure davant d´un senyor amb cara de xafarder,que escoltava les converses dels altres, i al Rootxi li va tocar seure al costat d´un noi ...amb no gaire bona pinta, la veritat.
El noi emva mirar a mi i li va dir al Roger que se´n recordava de l´últim cop que ell li havia comprat una flor a la seva nòvia; i que ella fumava molt i que la mala vida ... i no sé què més.
El Rootxi li va dir "lo siento tio, el tabaco es muy malo" o alguna cosa així, i el noi li va seguir explicant la seva història, o almenys això em va semblar,ja que des d´on jo estava no el sentia gaire bé.
En aquest moment jo vaig intentar començar una conversa amb el Roger; una convers absurda i sense fonament, dient tonteries com "ara anem a casa l´àvia...." (Era evident, i els dos ho sabíem), però jo ho vaig fer per "salvar-lo" del rollo que aquell tio li estava clavant. Llavors el Roger em va dir "carinyu no passa res eh"...i va seguir parlant amb el noi fins que va baixar.
Clar que sí.
A vegades no pensem que podem actuar d´una altra manera.
Que vé un tio una mica estrany i ens parla:"Ui...quina por!!!!" A dissimular o a fer veure que escrivim amb el mòbil...o a mirar cap a un altre lloc. Per què? No ho sé.
Enlloc de queixar-nos del món i la societat en què vivim... intentem fer-lo una mica millor.No?
Apa...aquesta és la meva petita reflexió d´avui. I el pròxim cop que algú intenti parlar amb mi,al metro, o al bus, encara que tingui una pinta xunga, escoltaré el què vol dir-me abans de jutjar-lo.
miércoles, 8 de julio de 2009
LECTURES by Aina
Fa uns mesos vaig llegir "Cien años de soledad" de Garcia Márquez i em va encantar com estava escrit, les paraules i la màgia de la historia...desde llavors he llegit tot el que he trobat de G.M. i volia compartir una frase de "El amor en los tiempos del cólera", és preciosa i sé que a la mafia els hi agradara molt.
Dedicada a laiaruna, jejeje....
Le rogó a Dios que le concediera al menos un instante para que él no se fuera sin saber cuanto lo habia querido por encima de las dudas de ambos, y sintió un apremio irresistible de empezar la vida con él otra vez desde el principio para decirse todo lo que se les quedo sin decir, y volver a hacer bien cualquier cosa que hubieran hecho mal en el pasado.
(PD: no se fer alguns accents amb aquest ordenador, sorry)
Dedicada a laiaruna, jejeje....
Le rogó a Dios que le concediera al menos un instante para que él no se fuera sin saber cuanto lo habia querido por encima de las dudas de ambos, y sintió un apremio irresistible de empezar la vida con él otra vez desde el principio para decirse todo lo que se les quedo sin decir, y volver a hacer bien cualquier cosa que hubieran hecho mal en el pasado.
(PD: no se fer alguns accents amb aquest ordenador, sorry)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)