POR NO PERDER LO QUE TENGO....SEA LO QUE SEA by Aru

Començo dient que tinc un dia d´aquests potents.
Que no estic per tonteries.
Que el que m´ha passat avui... un altre dia m´hagués afectat de manera diferent.
O no m´hagués afectat gens. Però...clar, una té una motxil.la... que ja tenim uns anyets...oi?

Jo tenia un colega amb el que m´escrivia mails. Ens sugeriem cançons, i ens dèiem 4 coses que havíen marcat el nostre dia.
Un dia em va trucar desesperat, que parlés siusplau amb la seva nòvia, que havia vist els mails... (PERDONA???? Com els havia vist??? Se li havíen aparegut volant per la casa per art de màgia?) i que estava molt paranoica pensant que teníem una història.
Vaig parlar mitja hora per telèfon amb una tia que no havia vist mai. Fent esforços per convencer-la.
Ara ens enviem un mail a l´any per dir "Felicitats", pels nostres cumples. Ells estan bé. (Si pots estar bé amb algú que et revisa els mails i no respecta la teva intimitat.) No em va donar ni les gràcies.


Jo tinc, o tenia, un amic, bon amic, que veia molt de tant en tant... però sempre era com si no hagués passat el temps. Ens enteníem molt bé. El vaig conèixer un estiu, quan jo tenia 18 anys, i desde el primer moment vam tenir un feeling especial. Parlem més o menys, segon l època. Cap de les seves 3 últimes nòvies podien entendre que tingués amigues. Es veu. Lo pitjor no és que elles no ho entenguéssin. Lo pitjor és que ell deixés de contestar-me als missatges... per no liar-la. Per estalviar-se problemes. Sento si a algú no li agrada sentir-ho, però si això suposa un problema en la teva relació... crec que vol dir que en tens algun de moooolt més greu.

Tenia un grup d´amics... Bé, algun amic, la majoria coneguts, que eren tots tius... i que es van anar separant de mi, i de les noies del grup en general, perquè les seves nòvies... no ho podien suportar. Que tinguéssin amistat amb persones del sexe contrari... ja sabeu... és que... DÉU NI DÓ OI?????
Quin llibertinatge!!! No parlo de noies de 15 anys eh, parlo de gent de 30.

I l´última (saltant-me´n uns quants eh, i algun de molt important, però...bé.) ha sigut avui. La cirera del pastís. La gota que ha fet vessar el got. La òstia amb vinagre, parlant amb plata:
Jo li faig classes particulars d´anglès a un noi. A un home d´uns 40 i pocs. Un bon tiu. Que m´acaba d´enviar un mail dient que siusplau "no me mandes mensajes los domingos, sólo dias laborables, y en lenguaje plano. Los mensajes en domingo son peligrosos. Y si empiezan con Hola guapo...mucho más. Vas a conseguir que mi mujer me mate"
No tío. No.
Para mi decir Hola guapo es lenguaje plano. YO no voy a conseguir que tu mujer te mate por decirte un domingo, a las 12 y pico, "´Hola guapo, qué día y a qué hora quieres que quedemos, que aún no me los has confirmado, y tengo que organizarme"... TU VAS A CONSEGUIR QUE TU MUJER TE MATE si no te comunicas con ella. ELLA va a conseguir que la mates...si no deja de ser una histérica.

DE QUÈ ESTEM PARLANT?
QUÈ CONY PASSA?
QUE NO ENS PODEM RELACIONAR?
TAN INSEGURS ESTEM?
TANTA POR TENIM DE PERDRE UNES RELACIONS... QUE SÓN TAN DÈBILS QUE AIXÒ ELS HI SUPOSA UNA AMENAÇA??