Tornar a Puigcerdà, BY LAIA

Vam marxar divendres al vespre, en un cotxe quatre noies, més de quatre maletes, i moltes ganes de desconnectar. I ha sigut, com sempre, fabulós. Ens ha tocat l’aire, ben tocat, i fins la neu; hem conegut nous llocs, nova gent, hem ballat, he menjat una pizza de gírgoles i pernil d’ànec espectacular, hem tornat a l’Antiga (que guay l’Antiga, i que bé que ens tracten sempre), hem dormit poc, hem rigut molt, ... hem desitjat que la neu tallés les carreteres i no poguéssim tornar. Però vam tornar (després de jugar pels carrers blancs com nenes emocionades de ciutat que no estan acostumades a veure nevar).  Estic aquí al despatx i penso que estaria tan bé al “Central” fent un cafè, en el sofà aquell de la taula del fons... Nosaltres ens adaptem fàcilment ok, ens integrem i ens enamorem ràpidament dels llocs, de l’ambient, de la gent... Però és que Puigcerdà sempre ens rep amb els braços oberts i ens deixa marxar... amb una mica de recança... I això ens encanta. Sempre ens emportem alguna abraçada, aquest cop la del Jan. Tornarem aviat.