Qui vol un Udon més? ... By Laia

Quan era petita cantava una cançó que m’havien ensenyat a l’escola, que deia “hi ha una parada de xurros al carrer Urgell cantonada Borrell, i fan xurros molt bons...”. Ens feia molta gràcia perquè al final de tot confessava la cançó que no hi havia cap parada de xurros “al carrer Urgell cantonada Borrell, perquè són paral·lels”.

Quan érem petites el meu pare ens portava a menjar unes pizzes boníssimes al Sorrento. Ens encantava seure a les taules de l’entrada, hi havia com una mena de bancs (no cadires normals, així que era súper diverit) i a més a més des d’aquelles taules vèiem el pizzero com preparava la massa i la feia volar pels aires, com posava tots els ingredients i les introduïa en aquell forn tan diferent del que hi havia a la cuina de casa.
Feia una olor quan entraves al Sorrento!.
De més gran hi vaig portar a les amigues del Thau, a algun amic, a algun novio, també hi vaig sopar mano a mano amb l’Aru, amb les de l’insti, ... hi vaig anar tornant, em coneixien (de vista, no de nom) i m’encantava. Era un restaurant senzill i bo.
L’última vegada que hi vaig anar deu fer uns 5 mesos, amb un amic que estava refredat  i que no notava el gust de res (afortunadament ell també hi anava de petit i se’l podia imaginar, el gust de tot).
Fa un parell de dies em vaig assabentar que l’han tancat. Ara hi ha un Udon d’aquests on fan noodles. D’aquest com n’hi ha tants a Barna. De Sorrento només n’hi havia un. Em va fer ràbia i molta pena.
Vaig pensar que faré com els meus pares amb mi, quan tingui fills i vulguin sopar PIZZAAAAAA els hi diré: “aixxxx, si hi hagués el Sorrento”  “el què mama?” “A Travessera de Gràcia hi havia un restaurant que es deia Sorrento i que la mama hi anava quan era petita amb l’avi, i després amb els seus amics, i fèien unes pizzes... mmmmmmh”.
 Ahir li vaig preguntar a l’Aru si li havia dit ja al papi que ens han tancat el Sorrento i em va respondre que no, que no havia pogut. Jejejeje, sembla una tonteria però ens han tret un paisatge dels nostres records infantils, poca conya que és un petit drama.