Hasta el gorro... By Laia

Aquest matí he arribat al SIOE i com cada divendres no hi havia ningú. Em toca pringar sola els divendres, és lo que té no ser mare ni tenir jornades reduïdes, serà qüestió de plantejar-s’ho. Hi havia proves d’accés així que vinga som-hi tots a córrer, la penya entregant documentació de qualsevol manera, jo introduïnt-la com puc... la panxa fent soroll perquè he sortit ràpid de casa i em moro de gana, i res, aquí passant-m’ho genial mentre el Pere em vigila. El meu jefe que mentre jo vaig de cul ell no té res a fer i es queda mig metre darrera meu, com una sombra, mirant el que faig. I em fot negra. Ves a fumar un cigarro home! Per favor!. I es queda al costat de la impressora i quan imprimeixo un resguard me’l agafa i me’l porta a la taula com si fos el meu secretari (entre la impressora i la taula no hi ha ni un metre, o sigui que l’únic que fot és estar al mig com el dijous i posar-me nerviosa, que tinc ganes de fótre-li una patada collons). Per favorrrrrrr.
Abans de pujar a fer la prova TOTS han hagut d’omplir una fitxa amb les seves dades personals. Doncs després de la prova comencen a desfilar els alumnes pel SIOE i van entrant un per un “volia assegurar-me de que teniu el meu telèfon correcte”. Mande?. De què va la broma?. Però si te’l acabo d’anotar fa 2 hores el telèfon... No entenc res i el tercer que entra amb el mateix rotllo, me’l miro amb cara de m’esteu vacil•lant i em diu... “Es que el señor de arriba nos ha dicho que nos llamarían esta tarde para decirnos el resultado y que pasáramos por aquí para asegurarnos de que tienen bién nuestro teléfono.”. AH, muy bonito, muy bonito, el señor de arriba, muy simpático el señor de arriba. L’home es pensa que com que ell no té feina jo tampoc en tinc i me’n busca. Això o es pensa que sóc imbècil i no ser anotar 9 números seguits de forma CORRECTE. Bufffffffffffffffffffffffffffffffff.

Una senyora truca per telèfon per dir-me que la seva filla comença el dilluns Fisioteràpia (no oblidem que estem parlant de carrera universitària eh! que aquesta nena com a mínim què té? Com a minimíssim 17, no???? O 7 mesos??? Deu ni do. Doncs em diu que està mirant per la web i no veu PER ENLLOC la llista del material que ha de portar el primer dia. Perdó?. Tinc ganes de plorar. Però què es pensa que trobarà?

Material que els nens han de portar per començar la carrera universitària:
- Un estoig tou (que no faci soroll quan caigui al terra)
- Una goma nata milan
- Unes tisores de punta roma
- Un llapis número 2
- Una manteta per fer la siesta...
- Un “xupete” i uns bolquers de recanvi ?????? !!!!!!!!!!!!!

Joder senyora, que porti material per prendre apunts i ja està dona, aquí ja li informaran de si les tisores han de ser de la Hello Kitty o del Bob Esponja... manda huevos.

Per rematar el matí entra una tia que necessita fer una tràmits a Secretaria, li dic que tanquen a les 12h., que jo no puc fer-li el que em demana... i la tia em diu:

- ¡ESTOY HASTA EL GORRO de ir de arriba abajo! ¡Hasta el gorro!
- Ya... ya lo entiendo... (faig cara de empatia)
- ¿Sabes lo qué es HASTA EL GORRO?
- ...
Somric...

Millor callo, no?