ELLA,POR MI... MAS. by Aru

Suposo que a tots els dies els hi podem trobar algo bò. Per petit que sigui.
Alguna cosa maca. Algo que ens hagi fet somriure.
El somriure del dia d´avui, a mi, me l´ha posat la Natàlia.
He tornat al cole de l´any passat a veure als meus nens.
Perquè ja no podia més.
Perquè els anyorava.
Últimament anyoro moltes coses. Us enrecordeu d´aquesta sensació? La de trobar a faltar?... és realment molt dura.
Costa fer-la passar.
Jo amb els nens ho veig cada dia, quan es desperten de la siesta i diuen, amb la boca trista, i llàgrimes als ulls... "mmmmammmaaaa". I es pensen que si ploren fort, que si criden... potser vé, la mama.
Ojalà poguéssim cridar a la mama sempre que ens fes falta eh.
Jo també ho penso a vegades... quan et sents sol, i trist,.... "...mama".
En fí, que aquest sentiment m´ha portat al cole a veure als meus nens.
He vist al Bruno, a l´Àlex, m´ha abraçat el Martí, el Bernat s´ha tirat sobre meu com un bèstia...la Daniela ha vingut amb els braços oberts.
I després ha sortit la Natàlia. Amb les seves ulleres blaves, una mica més gran, una mica més gordeta. ...Tan bonica!
M´he tirat mitja hora amb ella fent-la riure. Molt. Es pixava de riure. Les llàgrimes li sortien per sota les ulleres.
Li feia sustos, li deia secrets...que només eren sorolls... li deia..."guapaaaa!!!".
I ella reia.
I tirava el cap endarrera com si no pogués més... i deia... "aaaaiiii aruuuunaaaa".
I m´abraçava. i em feia petons de papallona. I d´esquimal.
No us ho podeu imaginar. És la cosa més preciosa que he vist mai.
Quan marxaven, el seu pare m´ha dit: Gracias Aruna por todo lo que has hecho por Natuqui estos años.He fet que no amb el cap empassant-me el nus de la gola i li he dit el què pensava:
- Que va... Ella, por mi, mas.

Gràcies Natàlia. Necessitava tant el que m´has donat avui.