Aquest matí al ferrocarril hi havia un noi i una noia, anaven a la universitat, tindrien uns 19 o 20 anys crec... Semblaven amics, no parella.
Ell es lamentava i deia a ella que havia de canviar, que s´havia de fer un altre plantejament... “he de deixar de liar-la”. I ella li ha respòs que de tot se´n apren...
He pensat que sí... que n´aprens, n´aprens... a fer-ho pitjor n´aprens.
Ell parlava d´una noia, “...és que la Mireia és l´amor de la meva vida, del que porto de vida almenys segur que sí”.
M´ha agradat això que ha dit... “del que porto de vida...”.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
Últimamente trato de no pensar demasiado en la vida ni en la muerte, simplemente intento disfrutar mientras pueda... (colgadura total ya lo sé).... Besos
ResponderEliminar... no iba de la muerte esto eh! ; ) ... yo también trato de no pensar demasiado y de disfrutar y ser feliz... pero hoy es de los días en que cuesta ver lo bonito...
ResponderEliminarja diuen ja que l´home és l´unic animal k ensopega sempre dues vegades (o 12 o 4) amb la mateixa pedra!
ResponderEliminarés més,... a vegades l´home és tan animal k s´emporta la pedra a casa i comença a donar-se cops al cap.
Però amb temps sempre acaba trobant el costat positiu d´akella puta pedra!!
;)
Que gràfic Gis! XD
ResponderEliminarHas fet riure un rato a un col.leccionista de pedres!