LIFE IS A CABARET..... by Aru

Avui m´he posat sandàlies!!! per fi!!! El primer dia de l´any que em poso sandàlies.
I...com que feia tan bon dia, a part de posar-me sandàlies, he anat a passejar pels jardinets de la Maternitat. Recordant vells temps...quan a l´institut fèiem campana (bé, aquell dia que vam fer campana.) i seiem allà a prendre el solet.
Total...que érem jo i 100 persones més. Deu ni dó la de gent que hi havia!!
M´he assegut a la gespa (que se suposa que no es pot trepitjar. Que absurd) i m´he disposat a llegir el "Time out".
Però, com us podeu imaginar, un parc ple de papas i mamas i nens i iaias dóna molt de suc, i les seves converses aviat m´han fet tancar la revista i disfrutar del circ:

Dues dones passegen als seus gossets respectius
-ai...que mono, tiene ganas de jugar.
-Sí pero tranquila que es una niña eh.
-Ah, la mia también.
-Mujeres al poder!!!
(mujeres????????????????????)

Una dona intenta posar pau entre les seves filles. La gran, d´uns 8 anys, morta de ràbia cap a la petita (que fa posturetes mentre la mare li fa fotos) estalla i diu, amb un to com si la vulgués matar:
-Tú, con tus ves-ti-di-tos y tus a-ni-lli-tos eres una caprichosa y una princesita y no se qué!!!
(aquest noséqué final deuria ser algo molt lleig eh, perquè ho dèia amb una cara!!! No m´he pogut aguantar el riure.)

Un home planta el seu pareo enmig de la gespa. Fa la paradeta. Posa les nenes, les galledes de les nenes, treu les patates i les llaunes i diu super emocionat:
-Quién quiere aquariuuuuus????
Les nenes passen d´ells. No crec que als 4 anys l´aquarius sigui res superguai. I torna:
-Quién quiere aquariuuuus?
-Yo. Aquí.
Diu la nena senyalant la galledeta.
El pare amb cara de fàstic tira una mica d´aquarius a dins la galleda. La nena se´n va sota un arbre i afegeix herba, fulles, i una miqueta de sorra...mmmm! Torna cap al pare i diu:
-Ya estan los espagueti!!!
-MMM...que bueno este aperitivito que nos has preparado! -Diu el pare de l´any mentre fa veure qe se´ls menja apropant-se´ls molt a la boca. Molt eh!!Ho semblava de veritat!

I ja l´ultima actuació la fet auna dona que renyava a la seva filla ( de 7 o 8 anys):
-Pero bueno...no te he dicho que no te enfilaras allí?? Yo es que no sé en qué idioma hablo! Que no ves el peligro de las cosas???? Me dejas atónita!
I vostè a ella senyora, amb aquest vocabulari i tanta ironia!!!

En fí...que la realitat sempre supera la ficció. I la vida...és una cabaret.