Aquest matí, a l´autobús, quan faltaven 2 parades o 3 per baixar, se´m asseu un noi al costat. Ja he notat que tenia algo raro... em mirava molt i ... m´he adonat que era retrassat. He pensat “no siguis nazi i comporta´t amb naturalitat”. No se perquè però tendim a posar-nos nerviosos quan se´ns asseu una persona amb alguna disminució, ja sigui física o mental, al costat. M´ha mirat les cames, jo portava faldilla, i m´he posat una mica nerviosa. Però he pensat “no siguis histèrica”. M´ha mirat i m´ha somrigut, jo li he fet un somriure una mica forçat, però li he fet. Pobre tiu, he pensat. Sigues amable nena!.
- ¿Qué tal? – em diu
- Bien, gracias
- (m´ha fet una altre pregunta, que no he entès)
- (he fet que sí amb el cap somrient)
I llavors em pregunta... super mono ell...
¿TE GUSTAN LAS PELÍCULAS DE MIEDO?
Que va en sèrio eh! Que no m´ho invento!
Per favor !!! deu meu, quin mal rollo, li he dit que no i que havia de baixar. M´he quedat 2 parades de peu a la porta, nerviosa i mirant que no em veiés. Si és que tinc un iman pels frikis joder, ja ho dic jo.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
No hay comentarios:
Publicar un comentario