Olor a primavera BY LAIA

Ahir per la nit anava amb l´Aruna pel carrer i de cop i volta va passar una ràfaga d´aire molt i molt suau... i mmmmh, vaig notar aquella olor, molt sutil, que anuncia coses tan maques... li vaig dir a l´Aru que es parés i li vaig dir:

- No ho notes?
- El què? ... fa olor a primavera, oi?

I tant que en feia. Ja se que encara falta un mes per la primavera però ahir per la nit es va respirar primavera, com a mínim per uns instants... FANTÀSTICS.

Ja queda poquet. Aviat passarà aquest hivern tan passat per aigua i tan gris i arribarà el bon temps, les bones olors, el solet, les terrassetes, les jaquetes finetes de colors clarets, la bona cara... jejejejje. Ja falta menys perquè passi l´hivern, que no m´agrada gens (a excepció per anar a esquiar i aquest any tampoc he pogut, o sigui que...) i arribi el bon temps i el bon humor... PER FAVORRRRRR!!!

Bon cap de setmana a tots i creuem els dits a veure si podem sentir, ni que sigui algun ratet, una mica d´olor a primavera d´aquesta que tant m´agrada.

Mmmmmmmmua

els matins de la Laia... By Laia (of course)

Aquest matí, a l´autobús, quan faltaven 2 parades o 3 per baixar, se´m asseu un noi al costat. Ja he notat que tenia algo raro... em mirava molt i ... m´he adonat que era retrassat. He pensat “no siguis nazi i comporta´t amb naturalitat”. No se perquè però tendim a posar-nos nerviosos quan se´ns asseu una persona amb alguna disminució, ja sigui física o mental, al costat. M´ha mirat les cames, jo portava faldilla, i m´he posat una mica nerviosa. Però he pensat “no siguis histèrica”. M´ha mirat i m´ha somrigut, jo li he fet un somriure una mica forçat, però li he fet. Pobre tiu, he pensat. Sigues amable nena!.
- ¿Qué tal? – em diu
- Bien, gracias
- (m´ha fet una altre pregunta, que no he entès)
- (he fet que sí amb el cap somrient)

I llavors em pregunta... super mono ell...


¿TE GUSTAN LAS PELÍCULAS DE MIEDO?


Que va en sèrio eh! Que no m´ho invento!

Per favor !!! deu meu, quin mal rollo, li he dit que no i que havia de baixar. M´he quedat 2 parades de peu a la porta, nerviosa i mirant que no em veiés. Si és que tinc un iman pels frikis joder, ja ho dic jo.

SOY UNA MUJER Y SE CUAL ES MI NOMBRE by Aina

Ahir a la nit em disposava a registrar-me a ebay, anava a omplir el formulari de costuma quan, despres de l'espai reservat pel nom llegeixo el seguent:

APELLIDO (PARA LAS MUJERES APELLIDO DE SOLTERAS)

Mande???!!!Potser no ho he entes be, ho tornare a llegir...PARA LAS MUJERES APELLIDO DE SOLTERAS. Que vol dir aquest aclariment?? Que perque estic casada m'he oblidat de qui soc i de com em dic? Que ja no se que hi ha escrit en el meu dni i he perdut la meva identitat adoptant la del macho dominante??
Srs de ebay es una broma? Esta clar que si em preguntes el MEU cognom et donare el meu cognom i no el de la veina del tercer pedazo de subnormal machista!!!Us informo que soc una dona i se com em dic! MIRACLE!!!ALELUYA!!!
Esta assumit que vivim en una societat que encara esta a anys llum d'aconseguir una verdadera igualtat de sexes pero que es dongui per suposat que la pobreta dona limitada un cop casada ja no sap ni com es diu em sembla molt fort, es mes, em sembla humiliant.
Potser exagero i m'ho hauria de pendre a risa, pero es que ja no fa gracia que tractin a la dona com si fos imbecil, quan la realitat (i em sap greu despertar-vos del vostre somni homes) es que qui no se'n recorda de les coses acostumen a ser els homes: no se'n recorden de recollir la roba, ni de netejar la casa, ni de tirar la vasura quan la merda esta sortint per tot arreu, no se'n recorden que els rollos de paper de water un com acabats ja no hi fan res al lavabo i que no van sols fins a les escomreries (aquesta te la dedico aru...)...en fi, nomes vull dir als Srs. de ebay que poden estar tranquils, que no es preocupin tant per la nostra memoria que esta en molt bon estat estiguem casades o no, i que poden ficar-se els seus aclariments pel cul perque les dones sabem qui som, com ens diem, i moltes coses mes que ells ignores...

Que us hagiu llevat no vol dir que estigueu desperts! By Laia

Aquest matí he sortit de casa a les 7:25h i he creuat el carrer Muntaner, com sempre, pel pas de vianants, per on s´ha de creuar, ... i de cop i volta s´ha parat un taxi just abans d´atropellar-me i m´ha pitat repetidament la bocina! I em feia gestos enfadat! ¿?. He mirat el semàfor i he vist que estava vermell. Li he demanat perdó... així fent mímica rollo japonès inclinant el cap... Jo estava creuant, tan tranquil.lament amb el semàfor en vermell, pel mig del carrer Muntaner. Hauria jurat que estava verd... bufffff... m´he fotut un susto! Debia estar dormida encara. Bona manera de començar la setmana!.

Així que el meu consell de dilluns pel matí és el següent: No us fieu de res!
Que us hagiu llevat no vol dir que estigueu desperts!!
ATENCIÓ amb els semàfors ; )

EL PARADÍS A LA TERRA by Aru

Quan acabes de llegir un llibre que t´ha agradat moltíssim... tens una sensació rara. Com si haguéssis tornat d´unes vacances on t´ho has passat molt bé.
Jo he acabat de llegir-me "La Filósofa". Aquest llibre que m´ha acompanyat durant una setmana (normalment sóc més lenta llegint eh, però és que m´ha enganxat!)... i que ha fet que totes les estones lliures es féssin massa curtes.
I ara és com si totes aquestes emocions i aventures que m´onplien els dies...deixéssin un petit buit. Com si durant aquests dies hagués tingut dues vides: La meva de sempre, i la de la Sophie. I m´agradava estar dins la història de la Sophie.
Us en deixo un paràgraf perquè us en feu una idea:

"-La vida es mucho más bella que cualquier futuro cielo. ¿Quieres que te lo demuestre?
Y se le acercó tanto que a ella le pareció percibir el calor de su piel. Ella lo miró a los ojos y sintió de nuevo aquel hormigueo en la nuca.
-¿Cómo?- musitó, aunque su cuerpo ya conocía la respuesta.
En lugar de responder, él la besó. Después las cosas sucedieron solas. Sophie cerró los ojos y tuvo la sensación de que él poseía mil brazos para abrazarla, mil manos para acariciarla y mil bocas para besarla. El mundo desapareció como lo hicieron sus sentidos y ells solo tuvo vida para aquel beso. Estaba en el paraíso. "

LO QUE ME PASA ES QUE ESTE MUNDO.... by Aru

L´Altre nit vaig agafar l´autobús per tornar de l´assaig de teatre.
Acabem a les 22h...i a aquella hora passa una cosa que sempre em sorprèn: Els conductors d´autobús van a tota òstia.!!!
S´han tornat bojos??? Van en plan rally, com si anéssin sols, s´obliden que estan oferint un servei públic, van obsesionats per acabar el seu torn i passen de les parades i tot eh!! Si hi ha algú en una parada i no els hi fa senyals BEN CLARES de que parin...ells res tu! Passen de llarg. En sèrio eh! Jo al.lucino. Venga una parada...venga otra!! Aquí ningú pica??Doncs no paro...Dale gas!!!
De debò que fèia por.
Però bueno...Una de tantes coses que passen cada dia a la ciutat, i que no entenc.
Com que la gent gran creui pel mig del carrer sense mirar i sense importar que portin bastó i no puguin corre (Senyora passi pel semàfor!!!), o que la penya sembli disposada a perdre la vida per entrar al metro, i entrin quan les portes s´estan tancant i els veus allà fent força..(Que el pròxim vé en 3 minuts eh!!!!), o que una baguette valgui 50 cèntims davant de casa meva i l´altre dia en pagués 91 (no 90 eh!! noranta UN!!) cèntims al carrer Aribau, o que ens inculquin que hem de reciclar (Totalment dacord!!) i encara hi hagi zones de Barcelona sense els contenedors corresponents, o que es censurin webs o blogs de música i difusió de cultura... enlloc de preocupar-se de coses molt més perilloses que circulen per la web.

En fin, com deia Aute: ....lo que me pasa es que este mundo no lo entiendo.

Amanece nevando by Aina

Aquest mati Roma s'ha despertat nevant, he mirat per la finestra i es veien caure els flocs de neu que anaven deixant tot el terra blanc. Es curios com la neu fa feliç a qui no esta acostumat a conviure-hi, he sortit al carrer i la gent somreia i comentava lo bonic que era. Ha sigut molt guai.
Ara ja ha parat i poc a poc el paisatge que veig per la finestra mentre escric va canviant de color, el blanc desapareix per descobrir un altre cop el verd dels arbres i el marro de les cases. Pero encara estic contenta i em guardo una miqueta de l'emocio que he sentit quan he vist la neu caient del cel.

Casi sempre acaben sent les coses mes petites les que ens omplen de joia.



(sorry els accents no em surten amb akest teclat)

CONVERTIR LA RUTINA EN FESTA...by Aru

Viatjar cada dia en ferrocarril i metro és molt interessant. Veus coses increibles, gent molt rara, músics, rodamóns, goteres a les vies, nens menjant entrepans de xoriço per berenar que deixen l´olor a tot el vagó...
Però desde fa 3 dies per mi són encara millors...i es fan molt curts. El motiu: M´estic llegint un llibre que em va recomanar l´Aina i que es diu "La filósofa".
I que m´encanta.
Avui, en un paràgraf on parla de l´amor, es referia a ell com aquel maravilloso y eterno deseo que convertía la rutina en una fiesta.
És un llibre que descriu molt bé una època, una part de la història i els seus personatges, la societat , l´Església... però que també parla de sentiments, de la hipocresia, de com són les persones, del què busquen...Del destí...

Preciós.Us el recomano a tots:
"La filósofa" de Peter Prange. Val molt la pena

QUI VA SER NELLY BLY? ... BY LAIA

Fa 120 anys una dona va donar la volta al món en 72 dies, alguns menys dels que necessitava el popular persontage de Jules Verne.


[...Nellie Bly se presentó ante su editor del World con su idea de viaje global. Pero éste le soltó: "Es imposible para ti hacer un viaje alrededor del mundo. Primero porque eres una mujer y necesitarías protector, y además, aunque pudieras viajar sola, necesitas tanto equipaje que te sería imposible ir rápida...". Ella respondió: "Muy bien, manda a un hombre, que salga ya... Yo partiré el mismo día y lo escribiré para otro diario...". Lo consiguió...]

[...El 14 de noviembre de 1889 partía de Manhattan hacia Europa para batir un récord literario, el establecido por Phileas Fogg en La vuelta al mundo en 80 días, de Julio Verne, a quien entrevistó y con quien tuvo tiempo de flirtear. Bly completó su viaje interplanetario en 72 días, 6 horas, 11 minutos y 14 segundos. Todo ello, sin despeinarse. "Algo sobre lo que me mostré inflexible, un tarro de crema hidratante para evitar que la piel del rostro se me agrietara en los climas variados que encontraría en el camino", confesaba en La vuelta al mundo en 72 días...]


Si us interessa:
http://www.elpais.com/articulo/portada/Nellie/reportera/original/elpepusoceps/20091129elpepspor_4/Tes

http://www.adn.es/impresa/lavida/20100202/NWS-0171-Nelly-Bly-pionera.html

... això no ens ho prendran les màquines BY LAIA

Em parteixo amb l´efectivitat dels traductors on line:

... l´estudiant haurà de matricular-se...

= l´estudiando tendrá que matricularse...


Jajajajajajajaja

Afortunadament hi ha coses que mai les podrà fer millor una màquina que una persona amb sentit comú... Deixem les qüestions lingüístiques a les persones... que per això ens van fer amb llengua, i a les màquines no.