Aviam...estic una miqueta fins als nassos d'haver de DEMOSTRAR que no sóc un robot, desxifrant paraules incomprensibles, lletres atapeïdes que no sé on comença una i on acaba l'altra, que no sé si és majúscula, minúscula, o simplement la lletra és més petita per fer-ho més dificil, que ni que fos això el codi da vinci, collons!
Perdó. Però és que ahir vaig desistir d'intentar demanar hora al Inem, per internet, perquè vaig escriure el CODI dels pebrots 3 cops malament. (Evidentment hi vaig tornar després eh, que ...no está el horno para bollos) , i avui, intentant fer un comentari AQUÍ al nostre propi blog...doncs igual: que no sé si posa patly, patuly, si la U és una U, o una D mal escrita....i jo aquí, tres hores amb els ulls com si fos xina, ben a prop de la pantalla, amb cara de no entiendo na de ná.
En fí, senyors, QUE NOS SOM ROBOTS... PERÒ TAMPOC DESXIFRADORS DE CODIS PROFESSIONALS!
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
jajajajajjaja, ja cari, a mi també em costa molt veure les lletres aquestes mig torçades amb una ratlla al damunt...
ResponderEliminar