Ahir, a l autobús, em vaig asseure davant d'una mare i un nen, d'uns 3 anys.
I jo, que no tenia res millor a fer, escoltava la seva conversa atentament:
Mare: t'has menjat les galetes de xocolata?
Nen: no.
M: no te les has menjat? Doncs a la motxilla no hi són. ( mare C.S.I però que no sap que lo del cole és una cartera, la motxil.la és lo de les excursions)
N: No.
M: I qui se les ha menjat?
N: L'Adrià.
M: Oix! L'Adrià se les ha menjat...?... ai,ai,ai... i tu què has esmorzat? ( ella ho pronunciava així: asmurçat)
N: Nada. ( som bilingues)
M:Vaja... i l'Adrià no portava asmurçar?
N:Sí. Caca.
M: ..,ah...i estava bo això? ( ella no volia dir CACA)
N: sí.
M: ...ah, molt bé, doncs te'n posaré demà a tu, d 'això, si estava tan bo...
Merda. La meva parada. Baixo rient. Em quedo amb les ganes de saber com acaba la conversa aquesta sobre la caca, un dels temes preferits als 3 anys.
Avui és el dia.
"Sing, sing at the top of your voice, Love without fear in your heart. Feel, feel like you still have a choice...If we all light up we can scare away the dark"
No hay comentarios:
Publicar un comentario